cultura

Tres mirades d'Àfrica

“No hi ha fórmules en la creació, és l'ànima de l'autor que s'expressa”, diu Lluís Miñarro, el productor de ‘Kanimambo', que es va presentar ahir a Màlaga

“En 15 anys
he produït 29 pel·lícules que s'han presentat
a 550 festivals”, diu Lluís Miñarro

Lluís Miñarro ha recor­re­gut qua­tre con­ti­nents i ha produït un munt de pel·lícules vis­tes i pre­mi­a­des a tota mena de fes­ti­vals. Ahir era al de Màlaga per pre­sen­tar Kani­mambo. Tres visi­o­nes de Mozam­bi­que. I va expli­car a El Punt Avui que fa poc ha fet recompte: “No és menys­pre­a­ble el públic dels fes­ti­vals; l'altre dia ho comp­tava: en 15 anys he produït o coproduït 29 pel·lícules que s'han pre­sen­tat a 550 fes­ti­vals. Si mul­ti­pli­ques, és molta gent que les ha vist i s'ha empor­tat una imatge de la cre­ació que es fa al país.”

Kani­mambo, que com­pe­teix en la secció ofi­cial de Màlaga, és un pro­jecte que una ONG li va pro­po­sar fa tres anys, a ell i al també pro­duc­tor Ser­gio Cas­te­llote. L'ONG després es va reti­rar, i ells van triar tres direc­tors: la cata­lana Carla Subi­rana, el valencià esta­blert a Bar­ce­lona Adán Ali­aga i el cine­asta d'ori­gen magribí que viu a València Abde­la­tif Hwi­dar. Ofe­rei­xen una mirada molt per­so­nal de Moçambic en tres històries ben dife­rents: la d'un sol­dat que va matar sense voler un nen i porta durant vint anys una bala al seu cos (Hwi­dar); la recerca d'una dona que va conèixer en el pri­mer viatge i que va posar el seu nom a la filla (Carla Subi­rana) i la d'una nena sord­muda i òrfena que acom­pa­nya un músic cec (Adán Ali­aga).

Els tres direc­tors van viat­jar a la zona per ambi­en­tar-se i bus­car per­so­nat­ges i històries i, “amb abso­luta lli­ber­tat”, van escriure el guió i van tor­nar a Moçambic a rodar.

“Són rea­lit­za­dors novells –explica Miñarro–, que m'havien interes­sat per les seves apos­tes ante­ri­ors.” “Ha estat un tre­ball d'equip en què no ha impe­rat cap ego –afe­geix el pro­duc­tor–, i es nota, hi ha una mena d'huma­nisme en la pel·lícula que és natu­ral, en cap cas és impos­tat.”

Sin­ce­ri­tat i hones­te­dat

Rodada amb un bon nivell de qua­li­tat tècnic (la foto­gra­fia, el so, la inter­pre­tació...), el film cap­tiva per la inten­si­tat i l'emoció de les històries, que defu­gen els tòpics amb què es parla sovint d'Àfrica. “Una de les seves par­ti­cu­la­ri­tats és que no es recrea en la misèria, és una mirada oberta. La sin­ce­ri­tat i l'hones­te­dat de la gent han estat cap­ta­des pels direc­tors i estan arri­bant al públic.”

Lluís Miñarro té una fil­mo­gra­fia molt vari­ada i sovint ambi­en­tada en països llu­nyans. “Em deixo por­tar molt per la intuïció, per la trem­pera que em dóna la idea ori­gi­nal, més que el guió, i pel moment anímic en què em trobo. Això sí, m'agrada viat­jar, i pot­ser con­di­ci­ona que faci pro­jec­tes com aquest, tan teme­rari.” “El cinema que obe­eix a cri­te­ris molt for­mats –opina el pro­duc­tor– està mort, perquè li falta l'impuls de la vida que tro­bes en un pro­jecte com aquest, on tens la lli­ber­tat per opi­nar, inter­ve­nir, crear. No hi ha fórmu­les en la cre­ació, és l'ànima de l'autor que s'expressa, i els altres hem d'aju­dar que això sigui fac­ti­ble, és la feina d'un pro­duc­tor.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.