Tres mirades d'Àfrica
“No hi ha fórmules en la creació, és l'ànima de l'autor que s'expressa”, diu Lluís Miñarro, el productor de ‘Kanimambo', que es va presentar ahir a Màlaga
he produït 29 pel·lícules que s'han presentat
a 550 festivals”, diu Lluís Miñarro
Lluís Miñarro ha recorregut quatre continents i ha produït un munt de pel·lícules vistes i premiades a tota mena de festivals. Ahir era al de Màlaga per presentar Kanimambo. Tres visiones de Mozambique. I va explicar a El Punt Avui que fa poc ha fet recompte: “No és menyspreable el públic dels festivals; l'altre dia ho comptava: en 15 anys he produït o coproduït 29 pel·lícules que s'han presentat a 550 festivals. Si multipliques, és molta gent que les ha vist i s'ha emportat una imatge de la creació que es fa al país.”
Kanimambo, que competeix en la secció oficial de Màlaga, és un projecte que una ONG li va proposar fa tres anys, a ell i al també productor Sergio Castellote. L'ONG després es va retirar, i ells van triar tres directors: la catalana Carla Subirana, el valencià establert a Barcelona Adán Aliaga i el cineasta d'origen magribí que viu a València Abdelatif Hwidar. Ofereixen una mirada molt personal de Moçambic en tres històries ben diferents: la d'un soldat que va matar sense voler un nen i porta durant vint anys una bala al seu cos (Hwidar); la recerca d'una dona que va conèixer en el primer viatge i que va posar el seu nom a la filla (Carla Subirana) i la d'una nena sordmuda i òrfena que acompanya un músic cec (Adán Aliaga).
Els tres directors van viatjar a la zona per ambientar-se i buscar personatges i històries i, “amb absoluta llibertat”, van escriure el guió i van tornar a Moçambic a rodar.
“Són realitzadors novells –explica Miñarro–, que m'havien interessat per les seves apostes anteriors.” “Ha estat un treball d'equip en què no ha imperat cap ego –afegeix el productor–, i es nota, hi ha una mena d'humanisme en la pel·lícula que és natural, en cap cas és impostat.”
Sinceritat i honestedat
Rodada amb un bon nivell de qualitat tècnic (la fotografia, el so, la interpretació...), el film captiva per la intensitat i l'emoció de les històries, que defugen els tòpics amb què es parla sovint d'Àfrica. “Una de les seves particularitats és que no es recrea en la misèria, és una mirada oberta. La sinceritat i l'honestedat de la gent han estat captades pels directors i estan arribant al públic.”
Lluís Miñarro té una filmografia molt variada i sovint ambientada en països llunyans. “Em deixo portar molt per la intuïció, per la trempera que em dóna la idea original, més que el guió, i pel moment anímic en què em trobo. Això sí, m'agrada viatjar, i potser condiciona que faci projectes com aquest, tan temerari.” “El cinema que obeeix a criteris molt formats –opina el productor– està mort, perquè li falta l'impuls de la vida que trobes en un projecte com aquest, on tens la llibertat per opinar, intervenir, crear. No hi ha fórmules en la creació, és l'ànima de l'autor que s'expressa, i els altres hem d'ajudar que això sigui factible, és la feina d'un productor.”
