‘Narcocorrido' de cine

“Vaig tenir una adolescència bastant difícil. No acceptava les regles, i llavors tenia molts problemes a l'escola, a casa, al carrer... Anava de delinqüent juvenil i, quan fracassava en tot el que intentava, el meu únic refugi era sempre el cinema.” Ho explicava Gerardo Naranjo a aquest diari fa quatre anys a Venècia. El cinema no només el va redimir com a espectador. Inspirat per pel·lícules com Els 400 cops, de Truffaut, va acabar convertint-se en un dels valors del jove cinema mexicà, i passejant els seus films pels grans festivals internacionals: Voy a explotar, una mena de Bonnie & Clyde protagonitzat per dos adolescents mexicans, va anar a la Mostra de Venècia del 2008, i Miss Bala es va estrenar en el Festival de Canes passat i va ser premiada al de Sant Sebastià.

Aquesta pel·lícula el porta per primer cop, des d'avui, a les sales comercials del nostre país. Inspirada per una notícia real, la detenció a Guadalajara d'una miss anomenada Laura Zúñiga, la pel·lícula narra el segrest de la guanyadora d'un concurs de bellesa per part d'una banda de narcotraficants que l'obliguen a treballar per a ells. La notícia li va agradar com a punt de partida: “Em va interessar saber què va passar perquè una aspirant a miss acabés en la violència organitzada.”

El cineasta parla de narcotràfic, però també de la violència i el caos d'un país que s'esfondra. “Les notícies segueixen sortint, els polítics, parlant i la gent, sense fer res”, es lamentava el director a Canes, en una trobada amb la premsa llatinoamericana.

“Creia que la violència no podia tocar-me, que això era tema d'uns altres i ara sé que no estem parlant de narcotràfic, sinó de violència organitzada, que existeix fins i tot en el fet de comprar i vendre pel·lícules pirates. No és només la gent que mor, és una xarxa de complicitats molt més gran. Per això Miss Bala no és una altra pel·lícula sobre narcotràfic, no ataca ni denuncia ningú, és una pel·lícula d'autor, de com veig jo Mèxic”, afirma Gerardo Naranjo.