cultura

Jordi Isern tira l'obra riu avall

L'artista Jordi Isern realitza avui al llit de l'Onyar (18 h), dins el Temps de Flors, l'acció plàstica Travessia, consistent a arrossegar riu avall una vintena de pintures sobre fusta que farà navegar des dels pilars de la plaça Catalunya fins al pont de Sant Fèlix, on seran hissades al final del trajecte amb una grua. Plantejada com “una exposició de pintura en moviment”, segons el mateix artista, l'acció suposa un trencament i un punt de partida en la trajectòria d'aquest artista barceloní establert a Rupià que es proposa representar simbòlicament una nova singladura amb la qual vol deixar enrere el treball que ha desenvolupat els últims vuit anys tancat a la cova, al seu estudi, per obrir-se a un plantejament de compromís que s'implica de ple, afirma, en l'actual debat de la Nova Adag (Associació d'Artistes de Girona) sobre un canvi de paradigma artístic. El riu que s'emporta les obres és així doncs, també, una metàfora de la desaparició de la ciutat d'espais d'art de referència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Música

Madonna fa ballar un milió i mig de persones a Copacabana

rio de janeiro
arts escèniques i música

El Límbic atrau 21.000 persones a Santa Coloma de Gramenet

barcelona
Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca