Un mas amb misteri
Tom Sizemore, Maria Molins i Pere Ponce roden al Baix Penedès ‘El bosc', una història d'Albert Sánchez Piñol dirigida per Óscar Aibar
Tom Sizemore és un home d'aspecte imponent, veterà de moltes guerres cinematogràfiques (Salvar al soldado Ryan, Pearl Harbor, Black Hawk abatut, Nascut el 4 de juliol...) que, quan algú pica amb un martell mentre ell parla amb la premsa, li crida amb veu autoritària: “Shut up! Stop!”. Després aclareix que feia broma, però s'ha fet el silenci ràpidament. Ahir era en una masia perduda del Baix Penedès, al municipi d'Aiguaviva, on es roda El bosc, una pel·lícula dirigida per Óscar Aibar a partir d'un guió d'Albert Sánchez Piñol.
Sizemore vestia ahir un dels pocs uniformes que li faltaven: el de brigadista de la Guerra Civil. Interpreta “un capità nord-americà, un home de classe mitjana-alta molt idealista, que ve a Espanya com a voluntari a la brigada Lincoln”, explica. Óscar Aibar va anar a San Diego per convèncer-lo de fer el paper, i ell va pensar que valia la pena escoltar un director “disposat a viatjar tan lluny” per treballar amb ell. Al final es va engrescar en aquest projecte que, segons Albert Sánchez Piñol, té l'origen en un conte de vuit pàgines –“gairebé hi ha una persona mobilitzada en el rodatge per cada paraula”–. I és que “la imaginació és gratuïta”, però traslladar un relat a la pantalla, no. Ja fa anys que es parla de l'adaptació al cinema de La pell freda, i tot i que ja sembla a prop, encara no s'ha començat a rodar.
Amor, guerra, fantasia
Ambientat a la comarca del Matarranya, molt exposada als dos bàndols durant la Guerra Civil, El bosc (publicat el 2001 en el recull de contes Les edats d'or) és el relat que li hauria agradat que els seus avis li expliquessin “al voltant del foc, però quan el teu avi és un obrer que viu a la Barceloneta, no hi ha llar de foc i no té ganes d'explicar-te contes”. Història d'amor amb el rerefons de la Guerra Civil i amb elements de fantasia, s'ambienta en un mas on viu un matrimoni (Àlex Brendemühl i Maria Molins). Dues nits a l'any, al bosc del davant apareixen unes llums misterioses, i “si t'hi apropes, saps que no tornaràs mai”. Pere Ponce interpreta el cap de la milícia anarquista que controla aquella zona, i que està enamorat del personatge de Maria Molins. “Em sembla que serà la primera pel·lícula des de Raza en què els anarquistes són els dolents”, bromeja Albert Sánchez Piñol, i matisa que “la Guerra Civil només és el context, el que interessa és mostrar tots aquests conflictes que porten els éssers humans a fer coses estranyes. En última instància és una història d'amor a la inversa, normalment, l'amor porta al matrimoni, però en aquest cas, el matrimoni porta a l'amor”.
Óscar Aibar va veure de seguida que aquest breu conte d'Albert Sánchez Piñol era un material perfecte per a una pel·lícula: “És com una maqueta –opina–, té tots els elements que tindria la seva obra posterior, aquest enfrontament de la natura i allò desconegut amb el món civilitzat i racional.”
