Un gran mèrit

L'any 1983, Iván Fischer i Zoltan Kocsis van arreplegar els joves talents del seu país i van fundar una orquestra, la Budapest Festival, que s'afegia a dues de prestigiades, la Orquestra Simfònica de Budapest (1943) i la Filharmònica Nacional d'Hongria (1923). Al cap d'un temps el nivell va ser òptim, i així segueix, tal com vam poder constatar al Palau. Sense l'alt nivell de l'ensenyament musical del seu país i un director expert com Iván Fischer, que sap el que du entre mans i amb prou crèdit per obtenir els recursos que calen per dur a terme el propòsit, no hauria estat possible.

En una primera part dedicada a la Simfonia núm. 2 op. 73 de Brahms, ja es va veure des dels primers compassos que una cosa és imitar Brahms i l'altra tocar-lo amb propietat, com fan ells, havent heretat un fil directe d'un compositor que admirava la música hongaresa i que va sovintejar Budapest i sobretot la propera Viena. L'obra, que no va fluir sencera amb igual tensió, va estar nodrida de fraseigs i detalls que només una exploració a fons de la partitura pot explicar. Ens temíem que tanta identificació amb Brahms no faria apte el conjunt de cara a la música tan diferent de Richard Strauss. I no va ser així. Després d'una breu segona seqüència de valsos d'El Cavaller de la Rosa, van afrontar una obra d'una gran magnitud, el poema simfònic Així parlà Zarathustra. No debades el compositor va dir que era un intent de dibuixar el curs de la raça humana des de l'origen fins a la concepció nietzschiana de superhome. Va ser espectacular i se'n van sortir plenament amb una concertino tan musicalment straussiana com la que el compositor devia somiar.