cultura

Assaig

Xavier Serrahima

(Re)descobrint la història

A Pudd'nhead Wil­son and other tales, Mark Twain afir­mava que “la veri­ta­ble tinta amb què s'escriu la història és amb el sim­ple fluid dels pre­ju­di­cis”. Tan­ma­teix, per més que, en gene­ral, la seva màxima sigui certa, alguns his­to­ri­a­dors han estat capaços de situar-se per damunt d'aquesta ini­qui­tat que con­ver­teix l'estudi de la història en una per­ma­nent­ment dis­tor­si­o­nada mani­pu­lació.

Sens dubte, un dels pri­mers que tenien clar que calia ser­vir la història i no pas ser­vir-se'n fou Jaume Vicens Vives. Ho podem cons­ta­tar de nou amb l'encer­tada recu­pe­ració que ha dut a terme Qua­derns Crema d'una obra que, havent “romàs [...] els dar­rers cin­quanta anys, acu­mu­lant pols [...] a les [...] bibli­o­te­ques”, abasta “el con­junt de la con­tem­po­raneïtat espa­nyola” i esdevé un “tes­ti­moni his­to­ri­ogràfic de pri­mer ordre”.

Amb un caràcter sin­cer i coratjós

El lli­bre –que, tal com ens informa Marín Gela­bert, el seu cura­dor, fou “pro­ba­ble­ment pen­sat en català, escrit en cas­tellà, traduït al francès [l'any 1954] i, del francès traduït [ara] al català” i que, pel seu caràcter sin­cer i coratjós, incom­pa­ti­ble amb els omi­no­sos veinte años de paz fran­quista, única­ment es va poder publi­car a l'estran­ger– no cerca tant la pre­go­nesa –impos­si­ble per la seva bre­ve­tat i l'amplíssim període que ateny–, com ofe­rir una acu­rada síntesi de la con­flic­tiva història con­tem­porània de l'Estat espa­nyol al llarg de gai­rebé un segle i mig. Tenint tot­hora pre­sent un tal objec­tiu, no tan sols esmenta els autors que estu­di­a­ren exhaus­ti­va­ment els diver­sos períodes trac­tats –la gene­rosa bibli­o­gra­fia que adjunta al final de cada capítol mos­tra de manera diàfana que el seu esforç docu­men­tal fou ingent–, sinó que, al mateix temps, en remarca les man­can­ces –“aquesta obra [...] no dóna una idea, ni que sigui sumària dels grans ide­als que van estar en joc durant aquests cinc anys”– i indica quins temes no han estat prou estu­di­ats –“L'his­to­ri­a­dor de les idees polítiques espa­nyo­les hi tro­barà un pro­fund camp de recerca.”

Tot i que és un lli­bre que, pel caràcter seriós i exi­gent que sem­pre carac­te­ritzà el seu autor, ha enve­llit molt millor que la majo­ria de les obres històriques de mig segle enrere, cal remar­car que és en aquest punt on es fan més pale­ses les arru­gues que el pas del temps deixa damunt les pàgines de la història: des que fou publi­cat, la major part de les lla­cu­nes que detectà han estat deta­lla­da­ment estu­di­a­des, entre d'altres, per alguns dels seus afor­tu­nats dei­xe­bles, com ara Josep Fon­tana, Joan Reglà, Jordi Nadal, Emili Giralt...

La qual cosa no treu mèrit al lli­bre de què par­lem, ans al con­trari, evi­den­cia tant la pers­picàcia com l'exqui­sit sen­tit d'anàlisi d'un dels nos­tres més pre­clars, i enyo­rats, his­to­ri­a­dors: aquell que, junt amb d'altres il·lus­tres con­tem­po­ra­nis –Fer­ran Sol­de­vila i Antoni Rovira i Vir­gili...– no només con­ver­ti­ren la història en una dis­ci­plina acadèmica de pri­mer grau sinó, i sobre­tot, retor­na­ren a Cata­lu­nya la lluor d'una història que els autors espa­nyols s'havien obs­ti­nat a esca­mo­te­jar-nos o fal­se­jar-nos.

Espanya contemporània (1814-1953) Autor: Jaume Vicens Vives Traducció: Pau Joan Hernàndez Editorial: Quaderns Crema Barcelona, 2012 Pàgines: 296 Preu: 22 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.