Càlida brisa

Miguel Zenón és una altra de les pri­me­res espa­ses del jazz inter­na­ci­o­nal –i no són poques– que va rebre l'alter­na­tiva, la seva pri­mera opor­tu­ni­tat de gra­var com a líder, del segell català Fresh Sound. Aquell punt de par­tida –Looking Forward (Fresh Sound New Talent, 2002)– li va per­me­tre exhi­bir unes cre­den­ci­als de solvència i per­so­na­li­tat més que sobra­des perquè una de les dis­cogràfiques més dis­tin­gi­des de l'escena nord-ame­ri­cana, Mar­sa­lis Music, el posés en nòmina.

Des de lla­vors, la seva figura i la seva obra han anat con­fir­mant les expec­ta­ti­ves i la seva bufera al saxo alt ha con­ce­dit una sere­nor i una elegància molt espe­ci­als a l'hora de com­bi­nar el jazz amb les sono­ri­tats lla­ti­nes. El seu nou disc, Alma aden­tro –un par­ti­cu­lar song­book del seu Puerto Rico natal–, és un reve­la­dor expo­nent d'aquest tarannà.

I amb aquest reper­tori sota el braç va embol­ca­llar el Jam­bo­ree d'una càlida i pla­ent brisa. La matèria pri­mera que fona­menta la pro­posta porta la sig­na­tura de grans autors de la seva terra, com ara Bobby Capó (Juguete, Incom­pren­dido), Pedro Flo­res (Perdón, Amor) i Rafael Henández (Silen­cio, Per­fume de gar­de­nias), que ell tras­llada al llen­guatge del jazz i ser­veix en directe amb fres­cor i apas­si­o­na­ment. En com­pa­nyia dels matei­xos músics que l'han empa­rat en aquesta aven­tura, Luis Per­domo al piano, Hans Glawisc­hing al con­tra­baix i Henry Cole a la bate­ria, Zenón va lluir la millor versió de l'home tran­quil en clau lla­tina.