Casa comuna

Enguany se cele­bra el cen­te­nari del nai­xe­ment de Xavier Mont­sal­vatge, cre­a­dor coe­tani de Manuel Blan­ca­fort, de qui s'escau el 25è ani­ver­sari de la des­a­pa­rició. En major o menor mesura, tots dos es podrien con­si­de­rar suc­ces­sors de l'obra de Ricard Lamote de Grig­non i d'Edu­ard Toldrà, que fa 50 anys que ens van dei­xar, els matei­xos que Vicenç Bou, un dels melo­dis­tes més ins­pi­rats de la cobla i que com­par­teix una gran popu­la­ri­tat a plaça amb Ramon Vilà, com­po­si­tor que també faria enguany cent anys. Tots ple­gats, amb la cobla com a casa comuna.

L'àmbit de la música de cobla, i també el sar­da­nisme, té molt pre­sents aques­tes efemèrides. Vilà i Bou apa­rei­xen amb regu­la­ri­tat a plaça, men­tre que Lamote es fa impres­cin­di­ble en els con­certs de caire més ele­vat. Toldrà manté un equi­li­bri exqui­sit entre els dos mons, i és pro­ba­ble que no fal­tin oca­si­ons d'escol­tar ínte­gra­ment els catàlegs per a cobla de Blan­ca­fort i de Mont­sal­vatge. Els tre­balls dis­cogràfics de for­ma­ci­ons com ara la cobla Sant Jordi, en plena pro­moció del seu enre­gis­tra­ment de l'obra inte­gral per a cobla de Toldrà, i la cobla Mari­nada, que amb Bou revi­si­ted ha anat una mica més enllà de la mera ree­dició dels hits para­des més cone­guts. Tre­balls que pot­ser afa­vo­ri­ran que el con­cer­tisme més culte tin­gui pre­sent l'apor­tació a la lite­ra­tura per a cobla de Mont­sal­vatge, Lamote i Toldrà. I anant més enllà, que arribi a cons­ta­tar que Bou ha estat una de les ments melòdiques més lúcides de la cre­ació musi­cal cata­lana, i que Vilà exis­teix.