cultura

Crítica

clàssica

Mahler poc convincent

Just el dia després del 50 aniversari de la seva desaparició, Eduard Toldrà tornava als faristols de l'orquestra que va fundar en l'últim concert de la temporada. L'acusada sensibilitat poètica de la música del vilanoví té una de les seves màximes expressions en La rosa als llavis. Pablo González va subratllar amb encert el refinament de l'escriptura orquestral, mentre que Elena Copons va traduir amb elegància els versos de Salvat-Papasseit. Llàstima que una dicció boirosa i una excessiva placidesa en el cant li restessin sufragis.

És comprensible que barítons com Christian Gerhaher se sentin atrets per Das Lied von der Erde, de Mahler. Va ser, tanmateix, l'habitud o la simple preferència per una veu femenina el que va causar que la versió del cantant alemany semblés poc convincent? Excel·lent liederista, Gerhaher va abordar el text amb gran minuciositat, però el seu timbre clar, emblanquinat sovint, no té la densitat que la música demana, com va quedar palès a Der Abschied. No va ser només que el baríton arribés al límit de les seves forces, amb un últim esclat abans dels ingràvids Ewig finals de resultat exsangüe, el seu cant mesurat va transitar perillosament per la fina frontera entre concentrada interioritat i indiferència expressiva.

El contrast va ser més acusat en tenir al costat un tenor expansiu com Donald Litaker, que va resoldre amb una facilitat increïble una tessitura assassina. L'estil de Gerhaher tampoc lligava amb la lectura de González, mirant de cara el segle XX amb subratllats quasi expressionistes, però amb un discurs que avançava a batzegades i una OBC que no acaba d'anar ni endavant ni enrere.

OBC
Director: Pablo González
L'Auditori, 1 de juny


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.