Els gravats avantguardistes de Marzo-Mart

He de confessar la meva fidelitat amb la tasca d´aquest artista-pintor-escultor, format a l'escola manresana Vilajosana, on començà a pintar a plein air i resident des de 1983 a la ciutat ganxona. Tant la seva època surrealista (1972-1988) com la recent obra abstracta em semblen d'una qualitat admirable. Sobretot per la seva tècnica i perfecció. La beca que va obtenir de la Fundació Juan March al 1973 li permeté connectar amb els ambients artístics avantguardistes de París i practicar a fons el gravat en el taller de J.Friedlander, reconegut expert en aquesta tècnica. Durant les seves estades a Basilea i a la capital francesa acabà de perfeccionar l´art del gravat calcogràfic del que avui és un dels millors especialistes del país. El seus mòbils, que ens recorden a Calder i a Miró, són també una delícia.

He visitat en diverses ocasions el cau de l'artista, en una edificació modernista del carrer del Sol. Allí hi té tot el seu instrumental: burís, granejadors, rascadors, brunyidors, ruletes i muletes, eines de la seva activitat diària, incansable i meticulosa.

Lluitant contra la dura competència del mercat de l'art contemporani ha aconseguit el reconeixement del món artístic, però especialment de galeristes de Suïssa i Alemanya. En aquest darrer país ha rebut l'encàrrec d'una escultura per al centre comercial de la ciutat de Borken, en el land Rin del Nord-Westfàlia. Marzo-Mart acaba de fer una de les millors exposicions individuals de l´any, ben segur, a Sant Feliu de Guíxols i, després del malaurat Xavier Ruscalleda, es revela, junt amb l'escultor Albert Udaeta, com un dels valors de l´art modern a la comarca empordanesa. A cada exposició de Marzo-Mart hi trobem l'impacte de la renovació i nous temes, com ha estat en aquesta ocasió un referent al primitivisme i a l'art africà en la peça titulada Dona (recuperant l'aiguatinta i aiguafort Áfrika de 1989) o les impressions mediterrànies en Porta del Mare Nostrum. En aquesta mateixa línea recordo els seus temes sobre vulcanisme que haurien de ser exposats a Olot. Aquest artista mereix més atenció de la crítica i de les nostres institucions. Els amants de l'art contemporani, especialment els interessats en la composició escultòrica de l'obra gràfica, no es poden perdre les exposicions de Marzo-Mart. Són garantia de coherència i modernitat. I d'un compromís ètic en plena crisi de valors.