El Queralt més abstracte

El Centre de Lectura exposa una vintena de quadres de l'etapa més esotèrica del pintor d'Alforja

«Fa anys exposava sovint a la galeria Anquin's. I recordo que aquí, al Centre de Lectura, hi vaig ser fa 29 anys amb una mostra d'art macabre», explica Queralt la seva absència de la ciutat, circumstància que no impedeix que hi hagi reusencs fidels a l'estil del pintor i que en siguin clients des de fa una pila d'anys. Si ara ha tornat al Centre de Lectura és perquè el seu president, Jordi Agràs, li ho va demanar per oferir a l'entitat una gran exposició amb motiu del 150è aniversari de la seva fundació.

La pintura de Queralt ha sofert una evolució, com la personal del mateix pintor, i s'ha anat fent més abstracta amb els anys. L'artista està en plena recerca i això fa, per exemple, que els interiors figuratius de cafès de poble que pintava fa anys, els presenti ara més estilitzats i desconstruïts. A l'exposició del Centre de Lectura, també hi aporta dues petites instal·lacions: una feta amb caixes de fusta que a dins guarden uns personatges que van cap a la llum i, l'altra, realitzada amb un gran dau. La gran varietat de grisos i els terres ocres són els colors que destaquen del conjunt de les obres. De la vintena de quadres de la mostra, Queralt insisteix a col·locar-se per a la foto davant d'un quadre de gran format on ressalten les petjades d'unes espardenyes que «van cap al més enllà». De fet, les obres responen perfectament al títol de l'exposició, Numen, és a dir, l'estat de l'esperit que té consciència d'allò misteriós, terrible i sagrat. Un estat que s'encomana a l'espectador sensible per abocar-lo a la meditació i la introspecció.

Jaume Queralt és un dels artistes del Camp amb més projecció internacional. Ha exposat a diversos països d'Europa i Àsia, on fa cinc anys va presentar la seva obra a Shangai, i fa un any va viatjar a Kuwait. Xangai i Dubai també s'inclouen en el seu periple. D'aquest últim país, i en general dels països del Emirats Àrabs, segons el pintor, no li agraden, per la seva «artificialitat». En un estudi que té a la Selva del Camp crea les seves obres més grans, com els automòbils que repinta, alguns seus, que opta per a reutilitzar per a l'art abans de llençar-los o tornar-los a vendre. Ara està planificant una exposició a Zuric però la crisi econòmica també complica la vida als artistes i no sap si podrà assumir els costos de la instal·lació de l'exposició suïssa. «Moltes persones pensen que l'art és perfectament prescindible quan hi ha problemes econòmics. S'ha de tenir una sensibilitat especial per creure-hi, en l'art».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Safont
Periodista i escriptor

“Els polítics tenen pànic de semblar massa intel·lectuals”

Barcelona
festival

Un segon maig amb la força de la paraula

barcelona
la crònica

Tyets: gran victòria i nou disc per al 2025

GIRONA
saló

Comic Barcelona tanca portes amb més de 110.000 visitants

barcelona
Necrològica

Mor l’actor Bernard Hill, el capità del ‘Titanic’ i el rei Théoden de Rohan

barcelona
Xavier Aliaga
Novel·lista

“Necessito passar-ho bé quan escric, provar coses”

Barcelona
LA CRÒNICA

Rebobinar és de nostàlgics

SANT GREGORI
Música

Madonna fa ballar un milió i mig de persones a Copacabana

rio de janeiro
arts escèniques i música

El Límbic atrau 21.000 persones a Santa Coloma de Gramenet

barcelona