cultura

la CRÒNICA

Univers Roig

En temps una mica més reculats, quan éreu més joves, a vegades, perduts en elucubracions diverses, puerils, fruit del tedi, o reunits amb companyia enjogassada, potser us heu trobat intentant fer translacions impossibles: si jo fos un color, quin seria? I si fos un objecte? I si fos un llibre? I si fos un menjar? A aquesta darrera incògnita va tenir resposta dimecres passat la cantant Anna Roig, que va veure com la seva música i, per tant, ella mateixa –l'expressió artística no deixa de ser també una translació d'allò més íntim de l'artista, de la seva essència– es convertia en vianda gràcies a la perícia, a la saviesa culinària de Quim Casellas (Casamar de Llafranc), amb l'ajut del sommelier Xevi Roig, el germà de la cantant i responsable del negoci familiar de vins, Cal Feru. Quin complement més adequat! Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, juntament amb el xef Casellas, van protagonitzar la segona vetllada del Gastromusical de l'Escala, una aposta de Jordi Jacas que va adquirint aquell punt de prestigi que només s'assoleix amb un temps de maceració, afany de risc per innovar i molta, molta paciència.

Dimecres a la nit, a l'Escala, l'univers era Roig, començant pels aperitius, un deliciós rafpatxo –gaspatxo elaborat amb tomata raf– i meló amb mojito, tendre de textura però fresc, dolç i dur de gust alhora, ben bé com algunes de les cançons del grup, un híbrid de Sant Sadurní i Vilafranca. Una vegada dins el menjador, un caneló tebi de porro blanquejat amb escamarlà, que va triomfar entre la concurrència de manera aclaparadora segons votació a mà alçada. Com a contrapunt salvatge, el plat de colomí amb cuscús Roig i fruits vermells, visualment espectacular, una composició d'un Roig intens i de sabor feréstec. De postres, una genial reinterpretació del cuiner d'aquell gelat tan popular entre els qui havíem fet l'EGB –en dèiem polo–, el Dràcula, en homenatge a un dels personatges més celebrats de les cançons del grup, Trini Sánchez Mata, que va donar pas als petit fours, amb bigoti vermell de cacau inclòs (a la imatge), i al concert, d'un pair agradós. Durant el sopar, a la pantalla, les imatges de l'instagramer Julio Estrela mostraven processos, intimitats i complicitats d'aquella tarda a la cuina d'El Molí, passats pel filtre d'aquest exquisit dissenyador i artista visual.

Disset temes van oferir Roig i els chiens en un dels darrers concerts de la gira de Bigoti vermell, el segon disc, del qual van fer gairebé totes les peces, a més d'alguna versió, cançons del primer disc, i una declaració d'amor. El sentiment es recíproc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.