“Això ho sabrà l'Ainaud”
És un honor per a mi que se m'hagi ofert la possibilitat de dir unes paraules, que seran poques però sentides, sobre Josep Maria Ainaud de Lasarte.
Vaig conèixer Josep Maria Ainaud a la Facultat de Dret. No anàvem al mateix curs, però un dia es va demostrar que anàvem pel mateix camí: el que havia de portar a la llibertat de la llengua.
Ignoro com va saber que jo feia versos. Perquè en aquell 1949 –imagineu-vos-ho! 1949!– jo no havia publicat res, tenia 22 anys. Però vaig ser un dels estudiants que Ainaud va convocar per participar en una antologia poètica universitària. Era un desafiament a una universitat i a una cultura castellanitzada.
Seria revelador disposar d'una llista de totes les iniciatives que ha tingut Ainaud sense que hi constés el seu nom. Josep Maria Ainaud és un motor silenciós. Ha estat a tot arreu quan calia multiplicar esforços. També és un dels treballadors més generosos. Els seus coneixements sempre els ha posat al servei dels altres. Som molts els que un dia o un altre hem dit: “Això ho sabrà l'Ainaud.” Sense que se li vegin les ales, és un àngel.
Ha fet tantes coses que fins i tot, alguna vegada, donava per fet allò que estava enlaire. Que l'editora Isabel Martí em permeti recordar el dia que li van telefonar d'una llibreria, recordant-li que el dijous vinent, l'Ainaud hi presentaria El llibre negre de Catalunya. La realitat és que el llibre només s'havia començat a escriure, però Ainaud ja el veia fet.
Josep Maria Ainaud és un home bàsicament generós, que encomana bondat. I no ho dic perquè sempre que ens visitava a l'editorial ens ha portat xocolata. És un home espiritual a qui li agrada la matèria. Vital i rialler. Feliç de poder ajudar, i quan hem volgut agrair-li algun favor s'ha escandalitzat i ha dit: “I ara, no té cap importància!”
¿Puc dedicar-li un acudit en vers?
“Sempre has estat un exemplar senyor / i el teu cognom és un engany molt fi / Perquè tu no ets l'Ainaud / Sempre has estat l'Aisí”
Josep Maria Ainaud, som aquí per dir-te que t'estimem.
