Delícies gregues i de les altres

Diversitat: una paraula que utilitzem sovint, segurament perquè el món és així, divers, variat, no tediosament homogeni. El Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona predica amb l'exemple des de fa deu anys: pels seus escenaris han passat músics procedents de llocs remots i d'altres més propers, que ens han mostrat que l'harmonia pot ser més que un concepte musical. I després hi ha, no ho oblidem, el mercat culinari amb menjars del món, que durant quinze dies converteix la plaça dels Apòstols, a tocar de la catedral, en la gran terrassa d'estiu dels gironins, que hi pugen buscant potser un aire una mica més fresquet i, ja posats, un sopar lleuger amb plats que gràcies a Déu encara ens semblen meravellosament exòtics, del Marroc, de l'Argentina, del Líban, de les Filipines... Ahir, potser perquè era dijous i al vespre semblava que la xafogor ens havia donat una treva per sortir a prendre la fresca, o potser també perquè van tenir lloc dos concerts del festival, a la catedral –l'organista Lorenzo Ghielmi– i tot seguit a les escales del temple –la cantant grega Eleftheria Arvanitaki–, el mercat culinari va viure la seva primera gran jornada: cues i aglomeracions davant les parades de les diferents ambaixades gastronòmiques, i el públic repartit per tota la plaça, per les taules i les cadires, absolutament insuficients, però també per les escales, pel terra, tastant menjars que ens diuen molt dels llocs dels quals provenen i de les seves gents, tant o més que la música o que altres manifestacions culturals. Per exemple, el choripán que se serveix a la parada argentina i que, com gairebé tot en aquesta vida, ja té fins i tot entrada pròpia a la Wikipedia.