LA CRÒNICA
Un concert històric
Un any més, el festival de música de Campllong ens presenta una primícia molt rara dins la música del nostre país. Que un dels principals grups de recreació de la música de la baixa edat mitja europea, Tasto Solo, actuï aquí és ja tot un esdeveniment. I que aquest grup sigui originari de Barcelona encara ho és més.
Al voltant del 1400 la cultura europea estava ben desorientada: la pesta negra havia eliminat més de la meitat de la població en algunes ciutats, i davant d'aquest inesperat càstig diví, van sorgir els flagel·lants, que amb les seves penitències volien aconseguir el perdó diví, i al seu costat, els bon vivants, que davant la inevitabilitat de la mort, van decidir aprofitar el temps per gaudir al màxim. Alhora Europa tenia tres papes, i tots tres pretenien tenir en exclusiva la clau del cel, i simultàniament anglesos i francesos anaven matant-se en la Guerra dels 100 anys, convertint els pagesos dels seus nobles en soldats improvisats i carn de canó segura. I com a corrent de fons principal, les ciutats anaven derrotant militarment i culturalment la rància noblesa dels segles anteriors tancada als seus castells.
Enmig d'aquesta desorientació, els músics del moment van inventar l'escriptura de notes més breus –ara sobre paper i no sobre pergamí– i ritmes més ràpids, que els permetien lluir millor en els balls dins les cases de la nova burgesia urbana. Des dels centres flamencs i borgonyons, la nova música – l'ars nova– va arribar a molts racons d'Europa i també a Catalunya.
No és gaire usual trobar un rei compositor, però el fill gran de Pere el Cerimoniós, Joan I, n'és l'excepció. Nomenat príncep de Girona el 1351, quan tot just tenia un any, el seu amor per la música el va portar a descuidar el govern del país. Enviava els seus músics a passar temporades a Flandes i a la tornada havien de portar-li les darreres partitures. I així ho va fer Joan dels Orguens, segurament un dels molts borgonyons que van venir a residir a Catalunya, on trobaven feina garantida, ja que el nou rei es va decantar decididament per la cultura francesa.
Deixant de banda el context històric, el grup Tasto Solo va fer dimarts el concert inaugural del IX Musicant amb obres del gòtic final, la majoria anònimes, i un grup reduït: una soprano, un organetto, petit orgue sostingut i accionat per les cames, i un clavicèmbal gòtic. Un conjunt excel·lent per a un edifici de molt bona acústica i gairebé ple. Els instrumentistes van aportat un domini aclaparador dels seus instruments, el clavicèmbal va oferir un abundós cabal de notes, tal com deuria ser en la seva època, quan l'abundor era la norma i els espais buits a la pintura i escultura estaven proscrits. L'element repetitiu en la melodia, tan usual aleshores i que avui pot arribar a cansar, va ser cobert amb l'excel·lent virtuosisme dels teclats. Les grans dificultats interpretatives de les peces finals, amb una polifonia en què cadascun dels intèrprets semblava anar pel seu compte amb un tempo diferent, van ser resoltes magistralment. La conjunció dels intèrprets mostra llargues hores d'assaig. No és debades que Tasto Solo ha desvetllat a tot Europa l'interès per la música del gòtic, l'ars nova. Les contextualitzacions entre peça i peça, amb la lectura, entre altres de textos, del mateix Joan I demanant més partitures als seus músics, van ser agraïdes pels aclariments que aportaven a unes composicions molt allunyades del repertori usual.