Romànic retrobat
L'Arxiu Gavín del monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) ha inventariat les restes d'una antiga església romànica situada en una muntanya de la Noguera
L'arxiver Josep Sansalvador, responsable de l'Arxiu Gavín del monestir de les Avellanes (Noguera), ha trobat les restes d'una antiga església romànica que possiblement data del segle XII. Les restes es troben en una clariana dalt d'un turó de la Noguera, entre els termes de Vilanova de Meià i Artesa de Segre. Les pedres encara marquen a terra el perfil de l'absis, orientat a l'est. La troballa ja ha estat catalogada en l'inventari d'esglésies de Catalunya de l'Arxiu Gavín i se n'ha informat la Generalitat perquè els responsables de Patrimoni duguin a terme els treballs arqueològics que considerin oportuns.
El punt de partida de la troballa és l'actualització de l'inventari d'esglésies que va elaborar en els anys setanta el topògraf Josep Maria Gavín. Ell va anotar que, segons alguns vells testimonis, a la muntanya de Sant Ermengol de la Noguera hi havia hagut una església romànica. Però Gavín no la va poder localitzar mai.
Sansalvador, arran de l'actualització de l'inventari iniciada fa uns quants anys, va topar amb el misteri d'aquesta antiga església desapareguda. Al poble d'Alentorn ningú no en sabia res, però li van donar la pista d'un mossèn nascut al poble i que ara viu retirat en una residència a Balaguer, mossèn Jaume Armengol.
Mossèn Armengol, de 92 anys, li va explicar que de jove havia anat un parell de vegades a veure les restes d'una antiga església. La primera, amb el seu pare, i la segona ho va intentar ell sol però ja no les va saber trobar. Segons el mossèn, en el passat al poble d'Alentorn s'hi havien fet romeries cap a l'indret per Sant Ermengol.
Amb les indicacions del mossèn, l'arxiver Sansalvador es va aventurar per la muntanya de Sant Ermengol fins que va trobar les restes. Es dóna el cas que no gaire lluny del lloc hi ha un jaciment ibèric i que s'hi han fet tasques arqueològiques, però mai ningú no havia reparat en aquelles pedres que, als ulls de Sansalvador, són les restes inequívoques d'una petita església romànica, datada aproximadament al segle XII. “Segurament va quedar abandonada i es va anar degradant, i es va fer servir com a refugi de pastors i de caçadors fins que ja només en van quedar les pedres”, aventura Sansalvador.
Ara confia que es respecti la troballa i que els pobles de la zona recuperin la memòria d'un element del seu patrimoni històric. “Espero que ara en quedi constància, que la gent ho sàpiga i que no es torni a perdre la memòria”, explica Sansalvador, que en la seva recerca d'antics vestigis patrimonials està acostumat al contrari: a les runes i als vestigis que desapareixen, víctimes d'un camí que ha calgut ampliar o d'un pagès que havia de desembrossar el camp.
A Alentorn i els pobles propers desconeixen l'església i l'antiga processó. Curiosament, en fan ara una altra, de processó, però de caràcter civil: l'aplec de l'Onze de Setembre, en què pugen a la zona i hi planten una senyera per recordar la Diada.