cultura de la solidaritat
Sami Naïr rep el Liberpress reclamant més solidaritat
L'exili i l'emigració van ser temes centrals de la 14a edició dels premis, lliurats ahir a l'Auditori de Girona
“Hem d'estimular la gent perquè tingui una mirada crítica”, va dir Josep Fontana
“Hem de tornar a aprendre a mirar el nostre entorn, perquè Europa està patint greus desigualtats, marginalitat i sofriment, i ara més que mai necessitem solidaritat.” Ho va dir ahir el filòsof i sociòleg francès d'origen algerià Sami Naïr, especialista en moviments migratoris, quan va recollir el premi Liberpress 2012 a l'Auditori de Girona, en la recta final d'un acte molt emotiu que va estar ple de referències històriques i actuals a l'exili, l'emigració i qualsevol traspàs fronterer forçat. “Cal veure la realitat amb dos ulls: el de l'immigrant i el de la societat d'acollida. Veure la situació amb aquesta doble mirada és difícil, però imprescindible”, va dir Naïr unes hores abans de l'acte.
El president de l'associació Liberpress, Carles McCragh, repartia ahir clavells blancs entre el públic al principi de l'acte. Al final, va demanar que tothom s'aixequés i que, amb els clavells a la mà, recordessin els nens i nenes morts al camp d'Argelers, homenatjats amb el premi Liberpress Memorial i una placa al cementiri de la localitat nord-catalana, representada ahir per dues adjuntes de l'alcalde, Jacqueline Payrot i Maguie Pujadas Roca, i Rosario Godet, presidenta de l'associació de fills dels republicans espanyols a l'exili.
Una nena d'Elna
També va haver-hi una representació d'Elna, encapçalada per Celia Garcia, presidenta dels Descendents i Amics de la Maternitat d'Elna (Liberpress Associació), que, molt emocionada, va recordar “la senyoreta Isabel” i tota la gent que va fer possible que ella i molts altres fills d'exiliades republicanes poguessin néixer en condicions dignes.
Tant l'alcalde de Girona (“No podem ser neutrals, hem d'estar compromesos”), com el president de la Diputació, coorganitzadora dels premis (“Cal treballar per una societat més justa”) es van imbuir de l'esperit dels Liberpress. “És la primera vegada que rebo un premi pel meu compromís cívic i social”, va dir l'historiador Josep Fontana (Liberpress Catalunya). “Vivim un moment difícil en què ens juguem molts guanys socials dels últims 200 anys. Els historiadors hem d'ajudar a crear consciència, a estimular la gent perquè pensi i tingui una mirada crítica”, va afirmar ahir Fontana.
Molt punyents van ser també les paraules del científic basc Pedro Miguel Etxenike (Liberpress Camins), que va reclamar més ciència i més ensenyament per resoldre els grans problemes d'una crisi que considera “un desastre ètic immens”. “Cap tribu es menja les llavors, ni tan sols en època de molta fam”, va afegir.
Cinema compromès
L'històric productor basc Elías Querejeta (Liberpress Cinema) va reivindicar abans de l'acte el cinema proper a la realitat (“Sense compromís no es poden fer bones coses”), i l'escriptor i editor Manuel Costa-Pau (Liberpress Literatura) es va manifestar contra els premis literaris (“El Liberpress és diferent: un premi solidari i obert”) abans que Conrad Sala cantés un dels seus poemes. L'alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, i el director del Museu Memorial de l'Exili (Mume), Jordi Font, van rebre l'altre Liberpress Catalunya i una entusiasta recomanació de McCragh perquè tothom el visiti.
Manu Chao, amb els sahrauís
“Hem recordat els republicans d'Argelers. Els sahrauís fa trenta anys que estan en la mateixa situació que ells. Davant d'això, la neutralitat no serveix: és covardia”, va dir ahir Manu Chao després de recollir el premi Liberpress Cançó, acompanyat pel seu pare, el periodista gallec Ramón Chao. Manu Chao va dedicar el premi al seu pare, que el va “incentivar” a fer-se músic (“Et prometo que aviat començaré amb el solfeig”), i després va recordar la seva mare i els seus avis, que “van patir el final de la guerra”. Per acabar, va interpretar una cançó en “galego-portuñol”.