cultura

«Girona, com a ciutat jueva, té un pes específic propi»

El Patronat fa més de dues dècades que treballa per la promoció del patrimoni jueu gironí i català i deixa molt clar que la seva no es cap tasca social ni religiosa, sinó estrictament cultural

Ha con­vis­cut amb la cri­a­tura des del pri­mer moment, ja que va entrar a l'equip l'any 1987 quan tot eren pro­ble­mes i pos­si­bi­li­tats.

Quina va ser la seva tasca?
El pri­mer que vaig fer va ser veure el regis­tre de la casa i ini­ciar amb els tècnics muni­ci­pals tot el procés de com­pra.
Un procés com­plex?
Molt, però vam acon­se­guir tirar-ho enda­vant sense expro­pi­a­ci­ons. Tot es va fer a través de com­pres i per­mu­tes.
I els diners?
Entre els anys 1987 i 1992 va ser bàsica­ment l'Ajun­ta­ment qui va apor­tar els recur­sos. El 1992 es va crear el Patro­nat del Call i a par­tir d'aquí les coses van començar a can­viar ja que amb aquesta figura legal se'ns obria la pos­si­bi­li­tat de cer­car recur­sos a fora.
Les comu­ni­tats jue­ves hi van res­pon­dre?
Sí, però menys del que espe­ra­ven. En pri­mer lloc nosal­tres no érem jueus i ni tant sols hi ha a Girona una comu­ni­tat jueva que ens doni suport. D'altra banda, tam­poc volíem fer un museu dels jueus o del juda­isme, ja que des del començament vam tenir molt clar que el que volíem era expli­car una part de la història de la ciu­tat. Girona ha estat molt pru­dent i volem con­ti­nuar sent-ho. La nos­tra tasca no és social ni reli­gi­osa, és cul­tu­ral.
Que té, de dife­rent, aquest museu, dels altres museus de jueus que hi ha repar­tits per tot el pla­neta?
Els museus jueus, espe­ci­al­ment els petits, són un munt de peces posa­des a les vitri­nes que de tant en tant, ens els dies asse­nya­lats, es fan ser­vir. El nos­tre par­teix d'una con­cepció molt dife­rent i això hi dóna encant. En pri­mer lloc hi hem donat un enfoc molt didàctic ja que aquí no hi ha comu­ni­tat jueva i el que es pretén es fer enten­dre a la ciu­ta­da­nia el que va repre­sen­tar aque­lla comu­ni­tat en els segles en què va viure a Girona. No ens ha impor­tat gaire no tenir peces. N'hi ha hagut prou amb les rèpli­ques i el que va sor­tint, tant de les inves­ti­ga­ci­ons en els arxius com de les exca­va­ci­ons que es desen­vo­lu­pen en el call. Hem com­prat alguna cosa, ens han fet dona­ci­ons i algu­nes peces en les han dei­xat en dipòsit. Hem pro­cu­rat impli­car-hi les comu­ni­tat jue­ves, espe­ci­al­ment a la de Bar­ce­lona, que ens ha cedit la Torá
Des d'aquí s'han obert altres rutes del cir­cuit jueu com Besalú o Cas­telló d'Empúries. Això també forma part del vos­tre tre­ball?
Girona és la secretària de tota la xarxa de ciu­tats jue­ves d'Espa­nya. Fa 25 anys que pro­mo­ci­o­nem el call. Hem vist néixer i hem impul­sat la majo­ria d'asso­ci­a­ci­ons de pro­moció del patri­moni jueu. A nivell mun­dial, Girona, com a ciu­tat jueva, té un pes específic propi. Se'ns coneix i se'ns reco­neix a tot el mon mal­grat la migra­desa dels pres­su­pos­tos. Tenim una bibli­o­teca molt impor­tant i reco­ne­guda pels estu­di­o­sos del juda­isme.l



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.