Adéu al mestre Viader

Josep Viader i Moliner va néixer a Girona el dia 1 de setembre de 1917. Fa poc, doncs, que havia fet els 95 anys i semblava que tenia una perennitat comparable a la dels monuments de la ciutat, però inexorablement li ha arribat l'hora final, a mig matí del dia 25 d'octubre. Els anys no perdonen. De petit va ser conegut com “en Pepito de la fleca”, perquè el seu pare era flequer i tenien la botiga al carrer Albereda. La seva infantesa va transcórrer, doncs, entre barres i panets, amb la particularitat que s'atribueix a la família Viader la introducció a Girona dels panets de Viena. Però amb el temps, a Josep Viader, de Viena, més que els panets, el devia atraure, en tot cas, la tradició musical. L'única referència familiar, en aquest camp, és que el seu pare tocava la guitarra. Però el noi Viader va entrar en contacte amb les solfes a l'escola dels germans de La Salle. Allà el va sentir cantar el mestre Civil i el va encarrilar cap a l'escolania de l'església de Sant Feliu, que ell dirigia. També va cantar a les del Mercadal i del Carme. I es va anar formant musicalment a l'acadèmia del mestre Civil.

Als 14 anys va haver de decidir el seu futur i va deixar la fleca i va optar per dedicar-se al magisteri i a la música i es va treure els títols respectius a l'Escola Normal gironina i al Conservatori de Música del Liceu. Als anys quaranta es troba en un moment de plenitud que es tradueix en la composició de la primera sardana (En el Puig, 1941) i en l'actuació com a contrabaixista en l'orquestra Bolero (1942), més tard coneguda per La Principal de Girona. El 25 de novembre de 1943 es casa amb Anna Vidal, amb la qual tindrà l'única filla, l'Anna Maria (1944). L'any 1945 entra de professor de música a l'Escola Normal de mestres, i hi estarà fins al 1985. N'arribarà a ser director. Allà el vam conèixer als anys seixanta i era un professor seriós, exigent i un punt irònic. Va dirigir la coral masculina del GEiEG (1948), amb la qual va tenir un èxit extraordinari a Arezzo (1953).

Va entrar de professor al Conservatori de Música de Girona, on va exercir des del 1949 fins al 1985, i del qual, amb el temps, també va assolir la direcció. Va ser representant del Sindicat i de la Mútua dels Músics (1940-1976), regidor de l'Ajuntament de Girona (1958-1964) i Membre de la Comissió Diocesana de Música Sacra. La seva gran obra, però, va ser la Coral Polifònica, que va fundar l'any 1957, i que va dirigir fins al 1989. Hi va assolir els èxits més esclatants i va aconseguir un autèntic caliu de família, i en va assegurar la continuïtat amb els grups Saba Nova i Intermedi. La coral el va homenatjar reiteradament, entre altres ocasions, el 26 de maig de 1990, al Teatre Municipal de Girona, i el 19 de juny de 2004, al Palau de Congressos. El 1982 va ser escollit Gironí de l'Any, la qual cosa demostra la popularitat que sempre ha tingut. L'any 1990 se li va concedir la medalla President Macià i l'any següent, la Creu de Sant Jordi. És de les poques persones que, en vida, ha vist el seu nom donat a un auditori –el de la Casa de Cultura– i a un carrer de la ciutat. El 2005, quan tenia 88 anys, va veure la seva vida convertida en biografia publicada en el llibre Josep Viader i Moliner, de la música de cobla a la polifonia, editat dins de la col·lecció MOS. Amb la seva desaparició, Girona perd un gran músic, un referent, bon pianista acompanyant, excel·lent pedagog, i destacat compositor i harmonitzador, i una bona persona. La majoria de grans músics de la Girona actual han passat per les seves mans. Ells i la seva obra musical són el seu llegat i la seva continuïtat entre nosaltres. Enyorarem la seva veu timbrada de baix, acompanyant les misses del Mercadal. Qui ocuparà el seu lloc en la cerimònia exequial? Se suposa que els seus deixebles de la polifònica i, en tot cas, en el més enllà, els àngels melòmans l'acolliran de seguida.

La cerimònia religiosa se celebrarà demà dissabte, 27 d'octubre, a les 11 del matí a l'església Santa Susanna del Mercadal de Girona.