Alcover dóna llum verd a la primera fase de la restauració del convent de Santa Anna
La reforma, valorada en 7 milions d'euros, convertirà aquest edifici en un equipament de referència a Catalunya
Les cel·les continuaran sent cel·les, però ja no les faran servir els monjos, sinó els artistes. Aquesta fórmula, que ja s'aplica amb molt d'èxit a Europa i també a Amèrica, és el punt de partida del projecte que l'Ajuntament d'Alcover ha impulsat en el que passarà a anomenar-se convent de les arts.
Artistes
«Volem que aquest antic convent es converteixi en un punt de trobada per als artistes de totes les disciplines i tendències. Que sigui un equipament cultural de referència, en definitiva», argumenta Anton Ferré, alcalde d'Alcover, molt satisfet per la celeritat amb què s'han dut a terme tots els tràmits d'una operació que va iniciar-se el novembre del 2008, i l'abril del 2009 el govern espanyol ja li va adjudicar l'1 per cent cultural.
El projecte de restauració del convent de Santa Anna s'ha dissenyat pensant a convertir el recinte en un centre amb capacitat per a una seixantena de persones que gaudiran de totes les comoditats en un entorn paisatgístic favorable a facilitar l'intercanvi cultural entre col·lectius d'intel·lectuals i artistes.
El consistori té previst iniciar els tràmits de licitació i adjudicació de les obres el mes de setembre vinent i confia poder executar el pla de rehabilitació durant el mes de novembre. «Les obres duraran tres exercicis, fins al 2011 i, tot i que de moment el conveni amb el Ministeri de Foment ens garanteix el setanta-cinc per cent del cost de la primera fase, estem convençuts que el seu compromís anirà més enllà i continuaran estan al nostre costat en les fases posteriors», conclou Anton Ferré.
L'alcalde es reuneix amb el director general d'Arquitectura
a. estalloEl projecte de restauració del convent de Santa Anna marxa a tan bon ritme que no fa ni vint-i-quatre hores que l'alcalde d'Alcover, Anton Ferré, i el director general d'Arquitectura i Paisatge mantenien una reunió per parlar del futur d'aquest equipament. «Li hem entregat el document amb tota la informació del que pretenem dur a terme en aquest recinte», explicava Anton Ferré, que qualificava d'«excel·lent» el resultat de la trobada. Així doncs l'alcalde d'Alcover està convençut que l'ens autonòmic es convertirà en «un actor principal i no pas secundari d'aquest projecte». Els responsables municipals del consistori alcoverenc també tenen la intenció de donar a conèixer la magnitud de la seva operació al Departament de Cultura de la Generalitat: «Volem que valorin l'oportunitat que aquesta residència d'artistes pugui ser gestionada per la Generalitat», afirmava Anton Ferré, entusiasmat per un projecte que revalorarà el municipi alcoverenc.
Alguns apunts històrics
a.eEl butlletí d'informació municipal dedica un espai al convent de Santa Anna. Ho fa amb la il·lustració d'una fotografia en blanc i negre de la façana principal d'aquest monument. En el text es recorda que el convent va ser fundat l'any 1582 «arran de la idea dels jurats i consellers locals» i que les obres van començar l'any 1602. En el mateix escrit es diu que «l'edifici original volia ser senzill, pobre i petit, fet de tàpia, amb un sols pis i envans fets de canyes arrebossades amb guix i sense polir». Les obres les va pagar la vila i «els frares que s'hi van instal·lar van passar a formar part de la vida local i de la vila els arribaven donatius econòmics i materials, sobretot carn, però també pa, peix, civada, arròs, medecines, llana, roba, eines i, fins i tot, un rellotge, una llibreria i un llibre del cor». La publicació afirma que «en pocs anys el convent es va convertir en un important focus cultural on hi havia una biblioteca, la llibreria, o s'hi impartien classes per part dels mateixos monjos».
