art
carina filella
L'arquitecte Gaudí va néixer a Riudoms
Una exposició de Jordi Abelló reobre el debat sobre si Gaudí va néixer a Riudoms o a Reus, dues poblacions que històricament se n'han disputat la paternitat
A les biografies de l'arquitecte Antoni Gaudí s'hi apunta que va néixer el 25 de juny de 1852 “a Reus o a Riudoms”. El lloc és discutit. Les dues poblacions del Baix Camp s'han disputat històricament la seva paternitat i defensen aferrissadament la seva respectiva condició de bressol de Gaudí. Que va néixer a Riudoms i va ser batejat a Reus és una de les hipòtesis defensades amb força pels riudomencs. Però a la capital del Baix Camp, on des de fa anys hi funciona el Gaudí Centre, dedicat a divulgar la seva obra, no es volen deixar escapar com a propi el nom més gran de l'arquitectura catalana; fins i tot van col·locar una placa a la casa on suposadament va néixer. Segons els altres, la mare de Gaudí va parir al mas de la Calderera de Riudoms, que era propietat de la seva família. El que sí que se sap segur és que l'endemà del seu naixement va ser batejat a l'església prioral de Sant Pere de Reus.
L'artista Jordi Abelló ho té clar: Gaudí va néixer al mas de la Calderera. Així de contundent ho afirma en el títol de la seva nova exposició, que es va inaugurar el 5 de desembre al Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, a Riudoms. A través de sis vídeos, el pintor fa un recorregut pels elements essencials de la creació de l'obra gaudiniana. El mateix Abelló apunta que la mostra té poc a veure amb el naixement de l'arquitecte tot i que s'al·ludeix als seus orígens. Ha anat recopilant diversos documents que així ho acrediten: un relat de la llevadora que va assistir la seva mare durant el part, un manifest familiar i una acta notarial signada per alguns arquitectes col·laboradors de Gaudí que certifiquen haver sentit en boca seva que havia nascut a Riudoms. “A Reus no han fet honor a la veritat”, apunta Abelló en relació amb la polèmica. També recorda que Gaudí es va enemistar amb la ciutat de Reus quan li van rebutjar el projecte de construcció de la façana del santuari de la Misericòrdia.
Sis vídeos en format documental
L'exposició que ara presenta a Riudoms es basa en documents audiovisuals i textos breus, però no hi inclou aquesta documentació relacionada directament amb el naixement de Gaudí. Abelló va més enllà i proposa un recorregut pels elements més importants de l'obra gaudiniana, buscant els fonaments que comporta la creació: “El pensament, l'estudi de la natura, el buscar a dins d'un mateix, la importància de la llum i la devastació de l'home per aconseguir art al servei del poder.” Abelló vol, en definitiva, rebuscar “per tot allò que s'amaga darrere d'un geni”.
Un dels vídeos que presenta és La taula de Gaudí, que recrea la taula de l'arquitecte (una rèplica de l'existent a l'obrador de la Sagrada Família) i els objectes que contenia. D'on ve la Pedrera és un segon audiovisual “que demostra que l'art es duu a dins”. Segons la teoria de Jordi Abelló, “Gaudí va patir d'osteoporosi i les imatges contemporànies d'aquesta malaltia demostren que la Pedrera de Gaudí ja estava en els seus ossos quan la va dissenyar”: “és una metàfora sobre allò que diuen que l'art es porta a dins”, afegeix Abelló. Un tercer vídeo, La nova Història de l'Art, vincula art i poder. Segons Abelló, el principal mecenes de Gaudí traficava amb esclaus i explotava treballadors i menors: “Gaudí ho sabia i va construir la seva obra malgrat aquest patiment obviant-ne les conseqüències personals”, apunta l'artista, que afegeix que la seva font de finançament no està exempta de polèmica. Una altra projecció, Saturn, posa al descobert el cervell del genial arquitecte i la imatge que conté. Geòmetra és un audiovisual inèdit i posa en relleu com Gaudí aplicava la geometria de la natura a la seva obra. Abelló parteix de les làmines d'estudi de la seva època i imagina com buscava la forma “a través del moviment concèntric i contrari al moviment de les agulles del rellotge (moviment que, per altra banda, recorda el de l'hèlix del genoma humà)”. Un últim vídeo, La llum pinta, també és una obra realitzada expressament per a l'exposició: “Gaudí considerava que la llum al Camp de Tarragona tenia una amplitud de 45 graus i assegurava que era la ideal per veure amb claredat les coses.” En aquest audiovisual, Abelló mostra com pinta aquesta llum sobre les parets de l'entorn. La producció dels vídeos ha anat a càrrec de La Ferida, mentre que els textos són obra de Màrius Domingo.