Festival d'autor

Des del primer minut de la roda de premsa del Barnasants, Pere Camps ho va deixar clar: “Més que un festival de cançó d'autor, és un festival d'autor.” I va acabar: “Aquí no vénen a fer bolos, sinó que el senten com a propi.” I és veritat. La militància de Camps és producte de la tenacitat, d'apostar pel que ningú no volia i per saber que la música no és únicament un entreteniment, sinó que les lletres són el principal valor, el que ens distingeix dels animals que també fan música.

Des dels primers concerts a les Cotxeres de Sants – el festival és clourà allà– ha arribat, com qui no vol la cosa, a una majoria d'edat, que se celebrarà a Viella, el mes de gener, amb una actuació del grup occità Lou Dalfin i d'Enric Hernàez, que ha musicat poetes del Pirineu des del segle XIII fins a l'actualitat, i que és l'últim premi Barnasants i un dels seus bucs insígnia. Camps va afirmar que el concert era una demostració de la pervivència de la cultura catalana i que serviria per commemorar els 800 anys de la batalla de Muret, els 700 de la Querimònia de l'Aran i els 500 dels tractats de lligues i patzeries. L'espectacle es realitzarà en col·laboració amb els festivals Som e Serem de Tolosa i Estibada de Rodés. Camps va insistir en la importància política de donar suport als occitans com a una demostració de democràcia civil i d'igualtat amb la minoria aranesa.

A partir d'aquí, programaran més de cent concerts, amb figures de primer ordre com Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, Javier Krahe i el comiat dels valencians Al Tall. Al seu costat, un catàleg de músics populars o desconeguts. I molta gent jove, com Roger Mas, Pau Vallvé, Pau Alabajos, Roger Margarit, Meritxell Gené, Toni Giménez, Joana Serrat, Sílvia Pérez Cruz, Cesk Freixas i els Antònia Font. També n'hi haurà d'altres procedents d'Uruguai, Argentina, Cuba i Itàlia, països amb els quals Barnasants té importants lligams i on ha estès la cultura catalana de tu a tu. Per aquests motius, Pere Camps es va queixar de la insensibilitat de diferents organismes públics, que no li han donat suport i que el tenen ofegat amb deutes provinents d'edicions anteriors. Ha hagut de pagar crèdits per diners que no ha rebut.

Amb sentit de l'humor combatiu, Pere Camps va ensenyar el logo de l'edició del 2013, un cartutx de dinamita amb una estrella a la metxa, la que representava Gramsci i que va ser utilitzada pels activistes del 15-M: “Per què sempre diuen que la cultura està subvencionada i no ho diuen de l'exèrcit, quan no serveix per res?”