Amb segell català
Quatre pel·lícules amb coproducció o equip creatiu català encapçalen la llista de títols estatals més vistos de l'any, i han fet pujar la quota de mercat fins al 17,8%
“Avui dia és difícil posar fronteres, i encara més en les obres audiovisuals.” Ramon Colom, president de la federació d'associacions de productors audiovisuals catalans PROA, analitza amb precaució les dades fetes públiques aquesta setmana, segons les quals el cinema estatal ha aconseguit un17,9% de recaptació el 2012, la quota de mercat espanyol més alta dels darrers 27 anys. Però destaca la importància de la participació catalana: “Les pel·lícules més vistes estan encapçalades per productors o per creatius catalans. Lo imposible, la de més èxit, té producció i finançament de Telecinco, però està feta per un equip estrictament català. I també es pot dir una cosa similar de Les aventures de Tadeu Jones, Tengo ganas de ti, Blancanieves, Una pistola en cada mano, El cuerpo... És obvi que s'està produint una aproximació, una conciliació entre espectadors i creatius.”
Això ha fet possible que “les pel·lícules catalanes augmentin la taquilla”. Però l'anàlisi és complexa. Primer, ja ho hem esmentat, per establir les fronteres d'una producció. “Els conceptes en aquest tema són relliscosos –opina Ramon Colom–. La pel·lícula Lo imposible és catalana? Si ens fixem estrictament en el finançament, no, perquè essencialment és de Telecinco i d'una productora de Madrid, mentre que l'equip creatiu és d'aquí. El cuerpo, en canvi, és diferent: creatius i producció catalana i finançament d'Antena 3.” Destaca, en aquest sentit, el paper de les cadenes de televisió com Telecinco i Antena 3.
La indústria audiovisual catalana té múscul financer o és més aviat un centre creatiu i el finançament ve de Madrid o d'altres llocs? “Jo diria que en aquests moments és més aviat el segon punt, a pesar de l'esforç de TV3”, respon Ramon Colom. En canvi, destaca l'aire fresc que ha suposat la indústria audiovisual catalana en el panorama estatal: “La renovació de la indústria espanyola no ha vingut dels cineastes i productors madrilenys, en general, sinó de les cadenes de televisió i els productors catalans. Les pel·lícules amb segell de cineasta madrileny no han funcionat, perquè l'espectador està buscant coses diferents, i estant dins del rovell de l'ou madrileny, costa més de veure.”
Futur incert
Amb tot, el president de PROA es mostra preocupat: “Totes les pel·lícules estrenades el 2012 es van iniciar el 2010 o 2011, però a la butxaca ja no queda pràcticament res, a Catalunya. El 2012 no es van fer pràcticament convocatòries d'ajuts, i el panorama pel 2013 no és millor. Em temo que els anys vinents seran pitjors.” Això fa que “en aquests moments hi hauria dificultats per fer pel·lícules grans com Lo imposible”. En el costat positiu de la balança, destaca que “abans es feia un bon cinema d'autor, però que no traspassava, i en aquests moments som capaços de fer pel·lícules en el camp de la creació i també en el de l'entreteniment pur que funcionen”.
«Lo imposible»
«Les aventures de Tadeu Jones»
«Tengo ganas de ti»
