música
Eduard Font edita el seu primer disc 100% en solitari
El músic torroellenc, membre de Glaucs, Sopa de Cabra i Lax'n'Busto, presenta diumenge ‘30 milions d'anys llum'
El torroellenc Eduard Font és la quarta generació d'una família de músics: el seu pare, que també es diu Eduard, i el seu oncle Martirià, tocaven el tible, com el seu avi Josep, a la cobla Montgrins. Anant més enrere, el seu besavi ja tocava l'acordió a les tavernes de Bordils.
L'Eduard, de 37 anys, va preferir el piano, instrument del qual té formació acadèmica i del qual també és professor –“Una classe em pot arribar a donar la mateixa adrenalina que un bolo”, diu–, però també se'n surt amb la guitarra i amb altres instruments des d'una perspectiva lliure i autodidacta. Per això, Eduard Font ha pogut tocar gairebé el cent per cent dels instruments que sonen en el seu primer disc en solitari, el sorprenent 30 milions d'anys llum (RGB Suports), que diumenge vinent presentarà en directe, tot sol amb teclats i guitarres, a Els Jardins de la Mercè, de Girona (19 h, 5 euros).
“Jo col·lecciono cançons i vaig fent”, diu Eduard Font, teclista de Glaucs, Sopa de Cabra i Lax'n'Busto. El disc l'ha anat gravant durant tres anys, sense presses, als estudis La Casamurada, que té Jesús Rovira, el seu company a Lax'n'Busto, a Banyeres del Penedès (“Em va gravar el disc a canvi d'un Moog per a l'estudi”) i semblaria que aquesta gestació tranquil·la al llarg de molts mesos podria ser la causa que aquestes onze cançons siguin estilísticament tan variades, de la distorsió a les guitarres més nítides. “Jo crec que si em posés ara mateix a fer totes les cançons de cop em sortirien igual de diferents”.
Aquest és un disc “escrit, interpretat i produït” per ell mateix, amb poques aportacions externes: Àngel Valentí (bateria de Glaucs) i el baixista Quim Xicoira toquen a Stoner rock delusion, el tema rítmicament més ràpid. Fins i tot el disseny del CD és obra de la seva dona, Elisabet Casals, amb aportacions de l'Eduard en forma de dibuixets. “Ho he fet tot jo perquè és el més divertit, si no tens gaires manies i et ve de gust. Generalment, en un disc hi participa molta gent, però en aquest cas l'absolut responsable de sigui el que sigui el que ha passat aquí és l'autor”, subratlla.
Motörhead amb acústica
En directe, Font interpreta les cançons del disc i alguna de nova, i versions d'Alice in Chains, Tom Waits, Roy Orbison, Kitsch i Motörhead: Ace of spades amb guitarra acústica! “Jo vinc dels anys noranta, però tampoc sóc anglès o americà. Estilísticament, el que faig no deixa de ser cançó, amb influència anglosaxona”, diu Font, i afegeix que les seves lletres es poden interpretar a tres nivells: “De principi a fi, estrofa per estrofa o vers a vers”. Mentre prepara nous discos amb Glaucs i Lax'n'Busto, Font pensa ja en un segon disc propi, que podria sortir “d'aquí a 15 anys”. Parlant d'anys: què hi ha a 30 milions d'anys llum? “La justícia bé de preu”, diu.
