El misteri dels boscos de Baztan
A qui hagi vist l'excel·lent pel·lícula de Lars Von Trier Anticrist no li serà del tot aliena la novel·la de l'escriptora basca Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969). Com el director suec, Redondo transforma un espai aparentment idíl·lic, com ho és un bosc –concretament, la vall de Baztan, al nord de Navarra–, en un territori estrany governat per forces malignes. En el cas d'El guardià invisible (Columna), Redondo no tracta de fets sobrenaturals, sinó que posa en joc un assassí en sèrie que es complau matant adolescents seguint uns rituals macabres. Li segueix la pista la inspectora Amaia Salazar, oriünda del lloc, que engega la investigació. Es tracta d'una doble lluita que haurà de menar Salazar: d'una banda, contra l'assassí i, de l'altra, contra els seus propis fantasmes. Com Trier, explora què passa quan una mare va contra els seus propis fills –el súmmum de l'horror.
Intel·ligent i molt ben preparada –s'ha format a l'escola de l'FBI–, Salazar viu en una família governada per una mare dominant que, a voltes, l'ofega. Segons unes declaracions que va fer a l'agència Efe, “no hi ha res més terrorífic que pensar que la por que una vegada va estar a punt de matar-te segueixi viva i pugui tornar, atrapar-te i destrossar-te”. Així doncs, Redondo explora “la por de la por, la pitjor”.
El guardià invisible és el primer títol de la trilogia que prepara l'autora, que aquests dies ha participat en la BCNegra. És la seva segona novel·la i els drets ja s'han venut a França, Itàlia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca i Turquia, a banda del gallec i el basc. A més, els productors de la trilogia de Stieg Larsson han adquirit els drets cinematogràfics de l'obra i estan treballant en el projecte.
