Connexions a través del temps

No és fàcil sobre­viure a un èxit acla­pa­ra­dor. George Lucas en va donar fe després de la pri­mera tri­lo­gia d'Star wars, i els ger­mans Wac­howski han mirat de dei­xar enrere The Matrix (1999) i les seves seqüeles amb dos pro­jec­tes ambi­ci­o­sos que no han fun­ci­o­nat pel que fa a la taqui­lla. El 2008 van estre­nar Speed racer, una història d'auto­mo­bi­lisme futu­rista que es va esta­ve­llar amb la taqui­lla i la crítica. El atlas de las nubes és un pro­jecte igual­ment car, i encara més com­plex i ambiciós, que ha tin­gut crítiques una mica més benèvoles als Estats Units, però que ha tin­gut resul­tats comer­ci­als dis­crets.

Basat en la novel·la homònima de l'escrip­tor britànic David Mitc­hell, El atlas de las nubes viatja per temps pas­sats, pre­sents i futurs per expli­car-nos sis històries molt dife­rents: un jove nord-ame­ricà (Adam Ewing) torna a casa després de visi­tar una illa del Pacífic, a mit­jan segle XIX; un jove i ambiciós estu­di­ant anglès (Ben Whis­haw) s'ofe­reix a aju­dar un famós com­po­si­tor, cap als anys 1930; una peri­o­dista dels anys 1970 (Halle Berry) inves­tiga un escàndol de la indústria energètica a Califòrnia; un edi­tor de lli­bres (Jim Bro­ad­bent) és tan­cat con­tra la seva volun­tat en una residència; una clon del futur (Doona Bae) s'afe­geix a una revolta con­tra la des­hu­ma­nit­zació, i un pas­tor (Tom Hanks) sobre­viu en un món posta­po­calíptic.

Totes aques­tes històries estan con­nec­ta­des a través d'una idea expres­sada direc­ta­ment i indi­recta al llarg de la pel·lícula: els actes dels éssers humans tenen reper­cus­si­ons a través del pas­sat, el pre­sent i el futur. És una for­mu­lació filosòfica que pren forma cine­ma­togràfica a través del recurs d'uti­lit­zar els actors en qua­tre, cinc o sis per­so­nat­ges dife­rents, un en cada història, i amb dife­rent grau de pro­ta­go­nisme.

Tot en aquesta pel·lícula adqui­reix dimen­si­ons gegan­ti­nes. La novel·la, edi­tada en cas­tellà per Duomo Edi­ci­o­nes, es con­ver­teix en una pel·lícula de dues hores i 52 minuts, amb sis històries, tres direc­tors (Andy i Lana Wac­howsky i Tom Tykwer), una desena d'actors prin­ci­pals que en total inter­pre­ten més de cin­quanta per­so­nat­ges, rodatge en exte­ri­ors a la Gran Bre­ta­nya, Ale­ma­nya i Mallorca, un pres­su­post de 100 mili­ons de dòlars... Només una cosa del film és més petita que a la novel·la: la durada de les esce­nes, reduïdes en algu­nes oca­si­ons fins i tot a segons. Els direc­tors apos­ten per un mun­tatge diabòlic, que frag­menta les sis històries en cen­te­nars d'esce­nes i plans que s'alter­nen contínua­ment.