Cristina Flutur torna a Girona quinze anys després

Com succeeix a moltes actrius, Cristina Flutur manté un fluid balanceig entre l'entusiasme per la seva professió i un aparentment deix de timidesa. Aquests dies recorre Girona, una ciutat que ja va conèixer als seus inicis com a actriu quan la va visitar per participar en la primera edició del Festival Internacional de Teatre Amateur (FITAG), i a la qual ha tornat quinze anys després convidada per presentar al Cinema Truffaut Beyond the hills (Más allá de las colinas), pel·lícula per la qual va guanyar el premi a la millor actriu en la darrera edició del Festival de Canes (2012). L'acte, coorganitzat amb el Museu del Cinema, va tenir lloc ahir a la nit, amb un ple absolut.

La jove actriu romanesa se'n recorda perfectament, d'aquella estada. No debades es tractava de la segona ocasió que sortia del seu país –la primera va ser a Hongria i també per actuar juntament amb la companyia teatral amateur Ludic–, i d'aquella experiència juvenil en rememora moltes coses, per exemple “la bellesa del Barri Vell”, que va descobrir “deambulant amb altres joves bohemis”, i algunes de les obres que va poder veure al llarg d'aquella setmana memorable.

Han passat els anys i Cristina Flutur porta a l'esquena una àmplia trajectòria com a actriu, interpretant un ampli ventall de personatges i autors, des de Ionesco fins a Steinbeck, passant per Shakespeare i Txékhov. Actualment treballa al Teatre Nacional Radu Stanca de Sibiu, ciutat que acull un festival de teatre internacional, però ha estat curiosament pel seu debut cinematogràfic que ha gaudit d'una gran repercussió mediàtica. Com no podia ser menys, ja que pel seu paper d'Alina al film de Cristian Mungiu va rebre el preuat guardó a Canes. Reconeix que no és usual guanyar un premi tan prestigiós debutant, però ho assumeix amb naturalitat i remarcant que fa molts anys que és als escenaris. Tanmateix, subratlla que abans d'actuar al film estava “atemorida”, tant perquè un director com Mungiu imposava com pel pes de la història i la intensitat del personatge. Tot plegat li va suposar “un treball físic i emocional molt gran”, diu Flutur.

Això no comporta, però, que no estimi el personatge. “Jo sóc el personatge”, confessa. Explica que sempre li agraden els personatges que interpreta, potser perquè no els jutja mai, per molt allunyats que estiguin de la seva personalitat. No descarta tornar a fer una pel·lícula –encara que per ara no ho contempla–, i si ho fes li encantaria repetir amb Mungiu, “perquè amb ell tenim una bona connexió i una confiança mútua”, explica.