cultura

música

Tomeu Penya: “Jo faig ‘country' de la pagesia mallorquina”

El cantant presenta avui el seu 25è disc, ‘És per tu', en un concert en format de duet a la sala El Mas de Banyoles

A la Vikipèdia, Tomeu Penya hi apa­reix defi­nit com un “can­tau­tor mallorquí de música country”. A ell, després de 33 anys de car­rera i 25 dis­cos edi­tats, no li sem­bla mala­ment la defi­nició: “Podríem dir que jo faig música de la page­sia mallor­quina, que és com dir country mallorquí.” Amb tota la seva experiència, savi­esa i bon­ho­mia, Tomeu Penya actuarà aquesta nit a El Mas de Banyo­les (21.30 h, 15 euros), amb el can­tau­tor figue­renc Lluís Lozano –que pre­sen­tarà el seu disc Car­lota– com a telo­ner.

Tomeu Penya pre­sen­tarà en aquest con­cert el seu 25è disc, el variat És per tu, acom­pa­nyat només per la seva gui­tarra i la veu de Simó Pocoví. “A l'estiu puc arri­bar a por­tar vint músics, entre el grup Géminis i la Perico Linale Big Band, però a l'hivern pre­fe­reixo un for­mat més reduït i, a més, no és fàcil por­tar tants músics a la península. Els con­certs amb el duet són més íntims i per­so­nals, i també em per­me­ten par­lar més amb el públic i pre­gun­tar qui­nes cançons volen escol­tar”, diu en Tomeu.

Par­lant de la seva lon­ge­vi­tat artística, Penya diu que no té cap mis­teri: “Has de tenir molta paciència, volun­tat i els collons ben posats.”

Un ofici sem­pre difícil

Ell, que es dedica pro­fes­si­o­nal­ment a la música des dels quinze anys, no sap si reco­ma­nar aquest ofici a les noves gene­ra­ci­ons: “A mi m'ha anat força bé, però ara, per desgràcia, la situ­ació ha can­viat molt pel que fa a la indústria dis­cogràfica. Quan jo vaig començar tam­poc no era fàcil dedi­car-se a la música, però almenys no hi havia pira­te­ria, ni tam­poc tants grups ama­teurs que reben­tes­sin els preus, com passa ara.”

Diu en Tomeu que està “sem­pre a l'aire, amunt i avall”, volant de les Illes a Cata­lu­nya, sobre­tot per fer con­certs, però també per assis­tir al Barça-Milan del 12 de març. “Em sap real­ment greu, però ho veig molt mala­ment. Crec que en els últims anys tots els grans equips del món han evo­lu­ci­o­nat i el Barça està igual”, diu aquest home, apas­si­o­nat del fut­bol i l'esport en gene­ral, que durant dotze anys va pre­si­dir el club de fut­bol del seu poble, Vila­franca de Bonany. Par­lant de les seves pas­si­ons, la música i el fut­bol ocu­pen, res­pec­ti­va­ment, la segona i la ter­cera posició. Les dones con­ti­nuen a dalt del pòdium.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.