Música

el disc

david castillo

Un nou i vell Eric Clapton

Hi ha artis­tes que ten­dei­xen al mani­e­risme, uns altres que repe­tei­xen fórmula i uns ter­cers que han d'inno­var en cada pro­jecte. Eric Clap­ton ha fet una mica de tot. Va ser revo­lu­ci­o­nari a la joven­tut, clàssic en el període cen­tral de la tra­jectòria i ara repassa els seus gus­tos, que podríem dir que resul­ten gra­ti­fi­cants per als segui­dors de l'incom­bus­ti­ble Ma Lenta. Què volem dir? Que el seu nou disc, Old Sock, és una relec­tura de les influències, com­po­si­tors que ha seguit i també un cant a l'espe­rança d'un super­vi­vent. Des del pri­mer tema, Furt­her on down the road, el gui­tar­rista recu­pera el gran Taj Mahal, que s'incor­pora a la banda tocant el banjo i l'harmònica. El resul­tat és una cançó de ritme reg­gae, una de les fusi­ons que va fer Clap­ton a la música occi­den­tal quan el 1974 va popu­la­rit­zar el clàssic de Bob Mar­ley Shot of she­riff dins l'extra­or­di­nari 461 Ocean Bou­le­vard. El tema de Taj Mahal no és l'únic reg­gae del nou disc. També Till your well runs dry, de Peter Tosh, un altre històric i mala­gua­nyat mem­bre dels Wai­lers.

Old Sock és un home­natge explícit a les cançons i els músics que el van mar­car i sovint res­sus­ci­tar, des de Lead­belly a J.J. Cale, que intervé des de bon començament; de Peter Tosh a George i Ira Gershwin; de Hank Snow a Gary Moore. El tre­ball consta, així mateix, de dos temes inèdits, Every little thing i Gotta get over, tots dos com­pos­tos per Doyle Bram­hall II, Jus­tin Stan­ley i Nikka Costa. Al disc també apa­rei­xen un gra­pat de cançons que li agra­den des de la infan­tesa, una idea que ja va impul­sar Paul McCart­ney en un dels seus últims tre­balls. I pre­ci­sa­ment el bai­xista dels Beat­les és un altre dels con­vi­dats d'honor, al cos­tat dels esmen­tats, Taj Mahal i J.J. Cale, i de figu­res com Chaka Khan i el seu vell amic Steve Winwood, entre altres.

Old Sock és el vigèsim àlbum de la seva car­rera en soli­tari, tot i que Clap­ton havia estat peça bàsica des de la dècada dels sei­xanta en grups com els Yard­birds, John Mayall & the Blu­es­bre­akers, Cream i Derek and the Domi­nos, a part d'haver col·labo­rat en dis­cos fona­men­tals dels Beat­les, quan ana­ven junts i per sepa­rat, i d'haver estat amb alguns dels mes­tres negres, com Albert King i B.B. King. Paral·lela­ment a la publi­cació d'aquest nou i vell disc de Clap­ton, ja es venen entra­des de la gira pels Estats Units i Europa.

old sock
Eric Clapton
Discogràfica: Polydor


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.