Un nou i vell Eric Clapton

Hi ha artistes que tendeixen al manierisme, uns altres que repeteixen fórmula i uns tercers que han d'innovar en cada projecte. Eric Clapton ha fet una mica de tot. Va ser revolucionari a la joventut, clàssic en el període central de la trajectòria i ara repassa els seus gustos, que podríem dir que resulten gratificants per als seguidors de l'incombustible Ma Lenta. Què volem dir? Que el seu nou disc, Old Sock, és una relectura de les influències, compositors que ha seguit i també un cant a l'esperança d'un supervivent. Des del primer tema, Further on down the road, el guitarrista recupera el gran Taj Mahal, que s'incorpora a la banda tocant el banjo i l'harmònica. El resultat és una cançó de ritme reggae, una de les fusions que va fer Clapton a la música occidental quan el 1974 va popularitzar el clàssic de Bob Marley Shot of sheriff dins l'extraordinari 461 Ocean Boulevard. El tema de Taj Mahal no és l'únic reggae del nou disc. També Till your well runs dry, de Peter Tosh, un altre històric i malaguanyat membre dels Wailers.

Old Sock és un homenatge explícit a les cançons i els músics que el van marcar i sovint ressuscitar, des de Leadbelly a J.J. Cale, que intervé des de bon començament; de Peter Tosh a George i Ira Gershwin; de Hank Snow a Gary Moore. El treball consta, així mateix, de dos temes inèdits, Every little thing i Gotta get over, tots dos compostos per Doyle Bramhall II, Justin Stanley i Nikka Costa. Al disc també apareixen un grapat de cançons que li agraden des de la infantesa, una idea que ja va impulsar Paul McCartney en un dels seus últims treballs. I precisament el baixista dels Beatles és un altre dels convidats d'honor, al costat dels esmentats, Taj Mahal i J.J. Cale, i de figures com Chaka Khan i el seu vell amic Steve Winwood, entre altres.

Old Sock és el vigèsim àlbum de la seva carrera en solitari, tot i que Clapton havia estat peça bàsica des de la dècada dels seixanta en grups com els Yardbirds, John Mayall & the Bluesbreakers, Cream i Derek and the Dominos, a part d'haver col·laborat en discos fonamentals dels Beatles, quan anaven junts i per separat, i d'haver estat amb alguns dels mestres negres, com Albert King i B.B. King. Paral·lelament a la publicació d'aquest nou i vell disc de Clapton, ja es venen entrades de la gira pels Estats Units i Europa.