Comiat agredolç

Parlar amb Ferran Cano és com tocar de molt a prop la història de l'art del nostre país dels últims 40 anys. Es congratula d'haver estat gran amic de Joan Miró, qui el va ajudar a exposar grans artistes d'aquí i de fora en el moment de la represa cultural a les Illes, a principis dels 70. També d'haver estat el primer galerista de l'adolescent Miquel Barceló. O que a la seva galeria de Palma es presentés el I Congrés de Cultura Catalana a les Illes el 1975. O d'haver organitzat la primera exposició individual d'obra visual de Joan Brossa. Aquest home catalanista i entusiasta de l'art, que encara confessa sentir una certa nostàlgia dels anys de combat per la represa cultural i política en el tardofranquisme, està a punt de fer 73 anys i ha decidit que es retira. “Sempre havia pensat que era massa jove per retirar-me, que podria durar 1.000 anys, però m'equivocava”, assegura amb un cert to agredolç. Amb la seva retirada, al juny Ferran Cano deixarà enrere dues galeries emblemàtiques: una a Palma, oberta des del 1973, i una altra a Barcelona, des del 1989.

Cano va estudiar a Barcelona i quan va tornar a Mallorca va decidir obrir una galeria, primer amb el nom de Quatre Gats, en homenatge precisament a l'esperit de modernitat del grup d'artistes que es reunien al cafè barceloní. Els padrins van ser de luxe. L'escriptor britànic resident a Deià Robert Graves va fer l'escrit de presentació de la galeria i Joan Miró, el logotip. “La galeria estava molt polititzada. El mateix nom de Quatre Gats ja era revolucionari i, a sobre, tot ho fèiem en català.” Entre els artistes que van exposar a la sala hi havia noms com Tàpies, Beuys, Clavé, Català-Roca, Antonio Saura, Josep Lluís Sert, Warhol, Jasper Johns, Ocaña o el mateix Miró. “Ho combinàvem amb gent jove de Mallorca i Catalunya com el Barceló, els germans Tarrida o el Joaquim Chancho, que agradava molt a Miró”, recorda Cano. Durant una exposició d'homenatge a Alberti i a Blas de Otero, la galeria va patir un atemptat de l'extrema dreta.

A mitjans dels 80, però, Cano va deixar d'exposar noms consagrats per concentrar-se en els joves. “Va ser en Barceló qui em va convèncer d'enfocar la galeria cap a les fires i així ho vaig fer.” El resultat de tot plegat és que la galeria Ferran Cano ha participat més de cent vegades en fires internacionals. El 1989 va obrir local a Barcelona: primer al carrer Fussina, el 1994 a la plaça dels Àngels i el 2008 a la plaça Duc de Medinaceli, just on l'entrevistem durant una de les darreres inauguracions que viurà la galeria.