Puntí, el llibre, l'home

Han passat més de deu anys des que va aparèixer l'últim disc d'Adrià Puntí, Maria, un treball dedicat a la seva mare i “a totes les Maries que són més o menys com la meva mare”, apunta ell. Ara Puntí, Josep, Adrià o simplement Puntí, envia nous senyals en un format inèdit, un llibre, que ha titulat Incompletament Puntí (“Aquí no hi ha tota la meva obra”, observa amb una lògica inqüestionable), un volum inclassificable i molt ben editat en què és molt present el seu pare i les seves escultures i vitralls. En el llibre s'acredita l'autoria dels textos a Josep Puntí; la de les obres a Narcís Puntí, el pare, i la dels dibuixos –alguns fets a les fosques, altres amb les dues mans simultàniament, sempre amb punta fina i espontània– a Adrià Puntí. “Aquest llibre és un regal per al meu pare i per als pares semblants al meu”, conclou Puntí, que elabora les seves cançons als mateixos baixos de la casa familiar de Salt on el seu pare té el taller, un espai envoltat literalment d'escultures i quadres de Narcís Puntí. “Ell ha estat escultor tota la vida, però no ha volgut vendre mai res”, diu el fill.

El llibre, que en la primera edició va acompanyat d'un DVD amb el documental Adrià Puntí –que el 33 va emetre dijous–, és, segons Puntí, “una obra per disfrutar i rellegir”. Potser no és exactament el que esperaven els seus seguidors, que fa molts anys que reclamen un nou disc i, a falta d'una altra cosa, han convertit el recent recopilatori Vinc d'un silenci massa curt (Picap) en un petit èxit de vendes. “Fa molts anys que tenia pensat fer aquest llibre i crec que qui el llegeixi entendrà millor moltes de les coses que he fet. Per a mi aquests deu últims anys no han estat un temps de silenci: estic rodant una pel·lícula, Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc, amb la qual aquest llibre té molt a veure. De fet, per a mi el llibre o la pel·lícula són simplement altres formes d'expressió, i el llibre té també un guió establert, com la pel·lícula, tot i que potser costarà veure-ho... A la pel·lícula també hi ha un personatge que escriu un llibre. Tot plegat és un joc d'entrades i sortides constants entre la realitat i la ficció, i per a mi és una gran evasió”, afirma Puntí, ara més que músic, creador complet. “Tots som creadors: també als paletes, per aguantar les inclemències, els ha d'agradar la seva feina, s'han de sentir artistes.”

Incompletament Puntí és un llibre d'artista integral construït a partir de “vitralls per a cecs”, “cançons mudes” –algunes lletres conegudes, altres inèdites–, “poemes repujats”, “reflexions miòpiques”, “monòlegs entrevistats” i altres materials molt personals. Generalment, els textos més poètics estan escrits en català i els més prosaics, en castellà, però tampoc cal buscar-hi grans explicacions. El llibre, coeditat per Puntí i Tren d'Olot, inclou també un codi QR que dóna accés a la seva “televisió privada, amb informació privilegiada que es renova permanentment”.

“Ho he passat molt bé escrivint aquest llibre, que he fet durant un llarg període, tot i que al final els tres últims mesos han estat tot un esprint”, recorda Puntí, que, reflexionant sobre el seu hipotètic silenci dels últims temps –tot i que mai no ha parat d'oferir concerts, alguns brillants, altres no tant–, afirma que el silenci està molt bé quan un el tria, però no quan és forçat per factors externs. El 4 de maig actuarà a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca. “Ho aprofitaré per anar a Port Aventura”, diu Puntí, gens irònic.

Diu Puntí que el seu productor i amic Quimi Portet l'anima sempre a enllestir un nou disc, però ara els seus objectius són donar a conèixer aquest llibre i acabar la pel·lícula, un film d'autor en què promet que tampoc no faltarà acció.