L'art és un llarg viatge

Joan Carles Roca Sans (Barcelona, 1946) està esgotat. Fa set anys, va emprendre un llarg viatge per la Mediterrània que just ara ha culminat. Durant tot aquest temps, s'ha buidat per tornar-se a omplir a l'inici de cada una de les deu etapes que han teixit l'aventura. Una aventura de coneixements compromesa amb l'art entès com una força que fa veure i comprendre les coses d'una altra manera i, en definitiva, com una conquesta de creativitat que ell, com a artista, anhela compartir amb la gent. L'espurna de tot aquest periple va ser el record difuminat d'una preciosa platja de joventut plena de pedretes de marbre de colors encegadors en una remota illa grega. La tristesa i la decepció després de descobrir que aquella platja ja no existia van ser el revulsiu per mutar la idea de viatge: l'important no és mai arribar al destí sinó fer i viure intensament el camí i les seves vicissituds.

Roca Sans està extenuat, però ningú ho diria: se sobreexcita evocant i invocant el projecte Ermoúpoli, en el qual la seva vida i el seu art s'han dissolt en una mateixa energia desbocada que ha pentinat Siros, Tànger, Malta, Siracusa, Patmos, Lampedusa, Carloforte, Nicòsia, Dubrovnik i, finalment, els últims dos anys, Sidi Bou Said, l'últim capítol d'una odissea a la recerca d'un patrimoni comú de valors que ara desvela en una exposició a Barcelona, en un espai dedicat a l'art de l'empresa Ulled. Tot el projecte Ermoúpoli està penjat a la web www.rocasans.net (visitin-la!), i és una autèntica meravella explorar l'ímpetu multidisciplinari amb què s'ha mogut l'artista en sintonia amb un nou món que s'avorreix amb les fronteres entre mitjans, suports i estils artístics. La seva capacitat de treball, i sobretot de gestar creativitat, ha estat immensa. Cada etapa d'aquesta aventura mediterrània ha engendrat un relat de ficció (tan real!), imatges de pintura i escultura analògica, fotografia, dibuixos digitals, cartografies formades amb Google Earth, curtmetratges d'animació, booktrailers... i molt, moltíssim més. Roca Sans és un creador que no té conflictes amb el nou i el vell –“l'art avança actualitzant el passat”, emfasitza–, però les seves obres ens donen una bona lliçó: en la nostra era tecnològica, el concepte de l'art no surt de cap sofisticat artefacte sinó, com sempre, de la ment del creador.

Cansat, Roca Sans s'ha agafat un respir... i ha tornat a la pintura, la seva gran còmplice, diu que per fer allò que ja feia fa 40 anys però amb el pinzell més bregat de sensibilitat i intel·ligència. “Encara crec en la bellesa, per això pinto.” Perspicaç renovador de la figuració, rastreja en els paisatges de Torroella de Montgrí, on viu, els secrets més ocults del seu propi fenomen pictòric. Els resultats els podrem degustar aquest estiu al seu showroom de Peratallada.