El Museu d'Història mostra els 500 anys de la faràndula

Una cercavila amb els capgrossos i els gegants de Fal·lera Gironina va servir de preàmbul per inaugurar, dijous al vespre, l'exposició Faràndula. 500 anys d'imatgeria festiva a Girona, una mostra que fins al 29 de juliol es podrà visitar a la sala d'exposicions temporals del Museu d'Història de la ciutat.

La mostra, que han comissariat Nuxu Perpinyà i Ramon Grau, s'estructura en sis àmbits: el primer s'anomena Imatgeria omnipresent; el segon, Festes amb seguici; el tercer, La música; el quart, Destorbant l'autoritat; el cinquè, Ciutat i imatgeria, i el sisè i últim, Els gegants de Fires. En cadascun d'ells hi ha un recorregut paral·lel al llarg de cinc segles d'història de la faràndula i de la ciutat. Emfasitzant la seva utilització per part dels poders públics i en la manera com la imatgeria s'ha anat revestint de diverses lectures simbòliques.

A la mostra que es pot veure al Museu d'Història de Girona fins al 29 de setembre s'hi troben també les millors figures de la imatgeria festiva catalana, com són els gegants d'Olot i els de Torroella de Montgrí, el drac de Vilafranca del Penedès i de la Bisbal d'Empordà, com també el lleó de Barcelona i la mulassa de Reus, a més dels de Girona.

Visites guiades per a centres educatius i esplais que ho sol·licitin, visites comentades amb els comissaris i una cercavila de cloenda són alguns dels actes paral·lels més destacats de l'exposició.

El temps transcorregut des de l'aparició del primer gegant a Girona i la diversitat de la imatgeria festiva que hi ha hagut a la ciutat són una realitat desconeguda per la majoria de gironins. La faràndula està documentada a partir del segle XVI, sempre dins d'un àmbit festiu, en celebracions de caràcter públic. Els elements que la componen són els gegants, capgrossos, àligues, dracs, mulasses, lleons i cavallets.