Atac al símbol de l'imperi

Hi ha un determinat model de pel·lícules nord-americanes d'acció que mostren com la figura del pare –el president dels EUA– pot convertir-se en un ésser dèbil, maltractat pels fills pròdigs i incapaç d'enfrontar-se a la presència del mal. Objetivo: la Casa Blanca arrenca amb un accident de cotxe en què el president és ferit en el punt més sensible: la seva esposa mor. Més endavant la pel·lícula mostrarà com la ferida personal contrasta amb la ferida que patirà la nació americana després que un grup de terroristes de Corea del Nord bombardegin la Casa Blanca i segrestin el president.

Dirigida per Antoine Fuqua –que també va ser al capdavant de la notable Training Day–, la pel·lícula no té matisos. L'home de confiança que havia estat destituït del seu lloc es transformarà en l'heroi que haurà d'infiltrar-se dins la Casa Blanca i salvar el president.

Tot plegat fa la sensació de déjà vu. Podem invocar algun episodi de La jungla de cristal, Air Force One o quedar-nos amb la primera temporada de la sèrie 24 per veure com els models es repeteixen. El relat del rescat del pare de la nació requereix configurar un determinat model d'heroi –aquest cop Gerard Butler– capaç de deixar enrere l'ambigüitat per defensar la pàtria. El film esclata a la mitja hora de metratge amb una espectacular escena d'acció centrada en l'atac terrorista dels coreans i l'ocupació de la Casa Blanca per derivar progressivament en el relat de com l'home fidel del president que havia estat desterrat de la seva posició es transforma en el soldat fidel. Tot resulta més que previsible i la por a l'enemic exterior es transforma en un relat paranoic sobre les debilitats d'un país que somia que més enllà de les fronteres hi ha un espai per al mal.