novel·la
lluís llort
El golf i la mare que el va parir
Quan una novel·la se suposa que ens explica la reunió dels tres components principals, ja veterans, de Les Roques, “el grup més famós del país [Catalunya], que en trenta anys d'història ha venut més de sis milions de discos”, per fer un concert a l'Estadi Olímpic, i que el carismàtic baixista, Rai, sembla que no arribarà a temps, ens imaginem una novel·la de rock'n'roll. L'endemà en part ho és, però va més enllà, perquè barrejada amb aquesta trama de base hi ha les peripècies dels pares (i d'una germana) dels components del grup, que s'han més o menys enriquit gràcies a ells. Pares de 70 i 80 anys perquè els nens ja s'acosten als 50. Tot amb humor, certa nostàlgia i un raig de thriller.
La xarxa de personatges està formada pel Ton Rovira, pare del Max (guitarrista) i de l'Amanda (gerent de la productora Olimp, la del grup), marit de Mari (presidenta d'Olimp) i mànager, el Ton, del díscol Rai (baixista), que viu a Londres i té tendència a fer-se escàpol. El Max, que viu a Formentera amb una dona (que l'empeny al misticisme i el vegetarianisme) i un fill. L'Amanda, que viu sola i és la més responsable de la colla, a més de mig yupie. La Mari, una dona ambiciosa (mare del Max i l'Amanda) que fa anar el marit (Ton) de noi dels encàrrecs. El Charlie (guitarra solista), fill de la Carme Balcells (sòcia de la Mari a l'Olimp) que s'ha separat del marit no fa gaire i que ha descobert amb el Ton les virtuts del golf (esport present des de bon començament, amb pals que esdevenen arma i fins i tot estampat de fons a la coberta de la novel·la). Que passin hores jugant junts i que tinguin prevista una escapada de cap de setmana a Escòcia, perquè és on hi ha els millors camps del món, desperta la suspicàcia de la resta de personatges. Així sona complex, però no ho és.
En calen més? De secundaris com el Panyella, el bateria del grup des de fa deu anys, el Joan Sabater (cap de producció), el Bruno (road manager), el Piranya (tècnic de so), i un curt etcètera. I la màfia russa de convidada especial en el paper de segrestadora. I el gosset Tripi, de la família Rovira, estimat pel Ton.
L'endemà és el debut de Tuli Márquez (Barcelona, 1962), periodista especialista a confeccionar tràilers de programes i pel·lícules emesos a la televisió. Ens ofereix una comèdia suau, de personatges curiosos i a estones divertits, amb un ritme que ens encomana el nerviosisme previ a un concert, quan tens la sensació que res va a l'hora. Un nerviosisme que creix fins a la histèria quan, més que la sensació, el que tens és la certesa d'un munt de problemes per resoldre i molt poc temps per fer-ho.
Márquez, amb un estil més que correcte en tots els sentits i molt adequat al to de l'obra, busca una variant de la clàssica tríada sexe, drogues i rock'n'roll, perquè de sexe no n'hi ha, de drogues no gaires (sí, però en format record, poques en el present) i del rock and roll ens mostra la part d'entre bambolines adaptada als seus personatges, amb la certa sordidesa habitual de les estrelles del rock en hores més aviat baixes, però sense fer sang.
Tuli Márquez, que sembla evident que és amant de la música, intercala uns quants fragments de lletres de cançons d'èxit de Les Roques, que als inicis (el 1986 publiquen el primer disc de llarga durada) interpretaven punk, reggae i ska amb lletres punyents, com toca. Fragments delimitats per sanefes de tres petites ulleres de sol Ray-Ban negres. Fragments com ara “On vas despistat, / Deixa aquesta maleta plena de sorra i seu amb nosaltres. / Dóna'ns de fumar, fes-nos estimar, regala'ns un viatge, / explica'ns les històries que t'han dut aquí.” I això ha fet l'autor amb aquest debut, regalar-nos un viatge i explicar-nos històries amb fons universal.