Reportatge

recreació històrica

carina filella

El final de la República

El festival Tàrraco Viva proposa, fins al 26 de maig, més de 450 activitats que recreen diversos aspectes de la vida quotidiana a l'època romana. Enguany es dedica a Juli Cèsar i al final de la República

No es tracta de jugar a fer de romans; ni de veure com algú amb una dis­fressa de gla­di­a­dor i una espasa de fusta entreté el públic; ni d'evo­car Charl­ton Hes­ton en el seu paper pro­ta­go­nista a Ben-Hur o altres pel·lícules del típic cinema pèplum. No. Tàrraco Viva és un dels fes­ti­vals de recons­trucció històrica romana més des­ta­ca­bles d'Europa que, més enllà d'ofe­rir espec­ta­cle, recrea amb rigor diver­sos aspec­tes de la vida quo­ti­di­ana a l'època romana. I que té lloc en una ciu­tat com Tar­ra­gona, que fa poc més de dos mil anys va ser un dels punts neuràlgics de tot l'imperi romà, i que avui encara con­serva alguns dels monu­ments que ales­ho­res van ser símbol del seu esplen­dor. Per al direc­tor d'aquest pro­grama cul­tu­ral, Magí Serit­jol, Tàrraco Viva “no és una festa popu­lar, sinó un fes­ti­val cul­tu­ral, que uneix el món de la inves­ti­gació amb el de la divul­gació”, i que genera una arri­bada impor­tant de turisme cul­tu­ral rela­ci­o­nat amb el patri­moni històric. L'any pas­sat, amb 102.000 espec­ta­dors rebuts, es van batre tots els rècords.

El fes­ti­val romà de Tar­ra­gona va arren­car ahir i durarà fins al diu­menge 26 de maig. Només amb les xifres ja es pot veure la mag­ni­tud de la cita: s'han orga­nit­zat més de 450 actes; més d'un miler de col·labo­ra­dors par­ti­ci­pa­ran en l'engra­natge de l'orga­nit­zació i una tren­tena d'espais i museus de la ciu­tat seran esce­na­ris dels espec­ta­cles, un 80% dels quals són de pro­ducció pròpia. “Tar­ra­gona divulga amb passió el seu patri­moni històric”, segons Magí Serit­jol.

En aquesta quin­zena edició no hi fal­ta­ran els mun­tat­ges més espe­rats, com les recre­a­ci­ons de llui­tes de gla­di­a­dors a l'amfi­te­a­tre de Tàrraco que cada any ofe­reix el grup italià Ars Dimi­candi, espe­ci­a­lit­zat en la recerca i recons­trucció de l'arma­ment i les tècni­ques de com­bat de l'època: “Una demos­tració espe­ci­a­lit­zada i científica molt allu­nyada de la visió que ens n'ha donat el cinema”, apun­ten els orga­nit­za­dors.

Però el pro­grama inclou també mol­tes nove­tats. En des­taca una: per pri­mer cop s'ofe­reix la pos­si­bi­li­tat al públic de par­ti­ci­par acti­va­ment, com un mem­bre més, en alguns dels grups de recons­trucció històrica que hi par­ti­ci­pen. A l'espai Vine, veu i viu el fes­ti­val, el visi­tant es podrà ves­tir com un sena­dor romà, com un esclau o com un legi­o­nari, i viure des de dins com fun­ci­ona un grup de recre­ació històrica, res­se­guint el seu tre­ball de recerca històrica. “Tàrraco Viva serà més par­ti­ci­pa­tiva que mai”, apunta Magí Serit­jol.

Les estre­nes

Entre els espec­ta­cles que s'estre­nen enguany s'hi tro­ben el mun­tatge Navi­gium Isdis, sobre la cerimònia romana d'inici del període de la nave­gació, a càrrec del grup Neme­sis ARQ, que tindrà lloc a la platja d'Alta­fu­lla (el fes­ti­val també es des­plega en les ciu­tats de l'entorn de Tar­ra­gona que for­ma­ven part de l'antiga Tàrraco, com Alta­fu­lla i Cam­brils). Aquest mateix grup repre­sen­tarà l'espec­ta­cle Fabula Clo­di­ana o quan les banyes del Cèsar són un assumpte d'Estat, que tracta sobre els fets que van por­tar a la cèlebre frase “l'esposa del Cèsar no només ha de ser honesta sinó també sem­blar-ho”. Un altre col·lec­tiu, Tha­leia, estre­narà un espec­ta­cle sobre el cos de bom­bers de l'època romana, als jar­dins del Camp de Mart. El grup Pro­jecte Pho­e­nix –un dels vete­rans de Tàrraco Viva– ha pre­pa­rat per a aquesta edició un mun­tatge sobre la fun­dació de la colònia Tàrraco. I l'actriu Mercè Rovira inter­pre­tarà el paper de Júlia, la filla de l'empe­ra­dor August, en un mun­tatge que es podrà veure els dies 18, 24 i 25 a la ter­rassa de la Torre Minerva, a la mura­lla de Tàrraco.

També hi haurà tallers, lliçons d'història, lec­tu­res dra­ma­tit­za­des, cicles de cinema arqueològic, expo­si­ci­ons i l'onzena edició de la Fira Inter­na­ci­o­nal de Museus i Jaci­ments d'Època Romana, amb estands dels museus, cen­tres d'inter­pre­tació i parcs arqueològics de dife­rents països euro­peus.

L'assas­si­nat de Juli Cèsar

Com a eix ver­te­bra­dor del fes­ti­val, enguany es repre­sen­ta­ran alguns dels esde­ve­ni­ments que van tenir lloc al final de la República, sobre­tot els rela­ci­o­nats amb l'assas­si­nat de Juli Cèsar: “Un moment que va sig­ni­fi­car la fi, no només d'una classe oligàrquica que havia mono­po­lit­zat el poder polític durant segles, sinó també el final de les aspi­ra­ci­ons refor­mis­tes de les clas­ses popu­lars i els seus líders”, apun­ten els orga­nit­za­dors. “Va ser una època molt tur­bu­lenta, i si la història ser­veix per a alguna cosa és per pen­sar el pre­sent”, apunta el direc­tor de Tàrraco Viva, que afe­geix que “encara avui dia hi ha coses que van suc­ceir al final d'aque­lla república que tenen molts punts d'enllaç amb l'actu­a­li­tat”. Pre­ci­sa­ment l'espec­ta­cle de clo­enda, Els idus de març, recrearà el moment de l'assas­si­nat de Juli Cèsar, l'any 44, quan els romans cele­bra­ven la festa de cap d'any. Els vuit grups de recons­trucció històrica que exis­tei­xen a Tar­ra­gona han pre­pa­rat con­jun­ta­ment l'espec­ta­cle, que mos­trarà com el cònsol, dic­ta­dor i con­que­ri­dor de les Gàl·lies moria apu­nya­lat per alguns mem­bres de l'aris­tocràcia romana, i que expli­carà què va sig­ni­fi­car aquest fet a la història de Roma. Es pre­sen­tarà el dia 26, al Palau de Con­gres­sos.

Tàrraco a taula

D'altra banda, dinou res­tau­rants de Tar­ra­gona i un d'Alta­fu­lla ofe­rei­xen durant els deu dies del fes­ti­val uns menús espe­ci­als que per­me­tran degus­tar els sabors de l'antiga Roma. El pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Tàrraco a Taula, Ramon Martí, que orga­nitza les jor­na­des gas­tronòmiques, des­taca la “rigo­ro­si­tat amb què es tre­ba­llen les recep­tes”, recu­pe­rant i de vega­des fins i tot actu­a­lit­zant plats romans extrets de tex­tos de l'època. Com a nove­tat, enguany es donarà més pro­ta­go­nisme al pa, al vi i a les cer­ve­ses, ela­bo­ra­des segons la tra­dició romana.

La d'enguany es ven com “una edició pròleg” a la de 2014, quan se cele­brarà el bimil·lenari de la mort d'August, l'empe­ra­dor que hi va resi­dir durant dos anys (del 27 al 25 aC) i va con­ver­tir la ciu­tat en la capi­tal de l'Imperi Romà. Tàrraco Viva es dedi­carà l'any que ve de forma monogràfica a la figura d'August. Per al seu direc­tor, el fes­ti­val ja no té atu­ra­dor: “És un magnífic apa­ra­dor del turisme cul­tu­ral, que cada cop agafa més volada”, apunta Serit­jol, que des­taca també l'impacte econòmic que suposa per a la ciu­tat: segons un estudi ela­bo­rat fa poc més d'un any, per cada euro de des­pesa que suposa el fes­ti­val se'n gene­ren set. Pel que fa a la pro­cedència dels visi­tants, un terç prové de l'àrea de Tar­ra­gona, un altre terç, de Cata­lu­nya, i la resta, de l'Estat espa­nyol i d'altres ciu­tats euro­pees.

Juli Cèsar
Tàrraco Viva se centra enguany en la figura de Juli Cèsar, i s'han programat representacions sobre alguns dels esdeveniments que van tenir lloc al final de la República. Precisament l'espectacle de cloenda, Els idus de març, recrearà el moment de l'assassinat de Juli Cèsar, l'any 44, quan els romans celebraven la festa de cap d'any.

Sense retallades



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.