Neix el ‘thriller' mediterrani

Molts nous directors catalans han debutat amb el gènere del thriller psicològic o el cinema de terror, i des d'avui podem afegir a la llista Jesús Monllaó (Tarragona, 1967), que estrena Fill de Caín. “La meva estratègia ha estat no tenir cap estratègia –ens explica en una entrevista–, senzillament volia escriure o trobar una història que m'impactés. Mai no vaig imaginar que la meva primera pel·lícula seria un thriller, la meva petita filmografia de curtmetratges es decanta més aviat cap al drama”. Però va llegir la novel·la Querido Caín, d'Ignacio García-Valiño, (2006, Plaza & Janés) i “durant un moment la meva vida va canviar, molts fonaments del que jo sóc van tremolar, i vaig pensar que bonic seria que una part del públic la rebi amb la mateixa sensació”. El resultat d'aquell impacte emocional és un llargmetratge protagonitzat per José Coronado, Julio Manrique, Maria Molins i el jove David Solans, intèrpret d'un adolescent que és sospitós de ser un psicòpata des de la primera escena.

Jesús Monllaó defineix Fill de Caín com un “thriller mediterrani”, perquè “participa d'una idiosincràsia de llum, de psicologia dels personatges...”, i també perquè “és bilingüe, he estat molt curós amb el llenguatge que es parla en aquest entorn sociològic, aquest català infectat de castellà i aquest castellà infectat de català”. Una de les claus del projecte va ser engrescar José Coronado i la resta d'actors. “Sabíem que l'únic actiu que teníem per presentar-nos a la indústria era un guió potent, i vam tenir la sort que José Coronado, Julio Manrique i Maria Molins van llegir el guió i es van deixar emportar pel corrent emocional de la pel·lícula, van ser enganyats pels artefactes, van caure per tots els precipicis on volíem que caiguessin.”