Sense cultura

D'ARA. I. D'AQUÍ

jaume vidal

Trànsits necessaris

Doble exhibició de l'obra de Ramon Herreros: una mostra al seu estudi i el rodatge d'un documental

Ramon Herreros (Barcelona, 1947), pel broc gros, té dues fases en la seva pintura. L'abstracta i una segona en què va decidir incorporar la figura humana i que ha perllongat fins a l'actualitat. Personalment, jo sempre havia preferit l'etapa abstracta fins que el mateix artista em va demostrar que la seva pintura era la mateixa. Ho comprovo amb la seva característica pinzellada, que té un gruix molt especial que dóna al conjunt una vibració que contrasta amb la serenor, gairebé metafísica, de les seves composicions. La combinació de tensió i serenor dóna a les pintures la sensació de conflicte amagat, de lluita per trobar un equilibri entre les angoixes i les satisfaccions. “Ara hi ha referents que podem reconèixer; abans també hi eren, però no es veien”, explica l'artista, que argumenta que el salt entre una manera de fer i una altra ha estat per una necessitat de plantejar nous interrogants a la seva obra. “Va arribar un moment que tot era el seu lloc i que estava despullant la meva pintura de manera que hauria pogut arribar al blanc i negre sense res més. I aquest reduccionisme no era el meu camí.” No obstant això, la seva figuració no és realista, en el procés d'elaboració sempre hi ha una tendència a sintetitzar les formes.

Els elements que utilitza Herreros en la seva pintura són cossos nus, arbres i peces de mobiliari que pel tractament del color tenen un aire aristocràtic. Les tonalitats d'Herrero són nobles, amb pedigrí, fins i tot els arbres apareixen com unes acurades creacions de jardins orientals. I són precisament els arbres els que donen peu a l'argument d'un documental que es prepara sobre l'artista. Estupor Mundi és una iniciativa d'Hilari M. Pellicé, un col·leccionista de la seva obra que davant d'una peça de la seva propietat es va plantejar aquest interrogant: “Qui ha fet aquest quadre i on és aquest arbre?” Amb aquest pretext, Pellicé fa un recorregut sobre la trajectòria d'Herreros en qüestions com ara la relació del model amb l'artista o el procés de creació d'un quadre. En el documental també intervenen especialistes d'art.

Tancada la sala René Metras de Consell de Cent, on habitualment exposava Herrero, l'artista obre ara el seu estudi al barri d'Horta per mostrar-hi el seu treball, que es pot veure amb visites concertades que tenen l'al·licient de la presència del creador ([email protected]). L'exposició es podrà veure fins a finals de juny.

Herència
Ramon Herreros té una singular trajectòria: pintor i ceramista, primer; dissenyador gràfic i compaginador de la revista Destino. Estudiant a l'Escola Massana i a Eina. Director de la Filmoteca i un altre cop pintor. “Tot el que he fet ha influït i és als meus quadres.”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.