Dalí fins a la mort

La història d'aquest llibre comença amb un repte plantejat per la dona de l'autor en una de les estades estiuenques al que es podria considerar territori Dalí (Cadaqués, Figueres, Púbol, cap de Creus...). Seria capaç d'escriure una novel·la sobre el pintor? Doncs sí.

Xavier Gual (Barcelona, 1973) és filòleg, ha treballat de periodista i de professor i ha publicat títols com ara Els tripulants i Ketchup, i els relats Delirium tremens (premi Rodoreda). Ara ens presenta Els fantasmes de Dalí, publicat per Columna.

La seva editora, Berta Bruna, comenta que “l'etiqueta que li podríem posar és de thriller psicològic. Des de l'inici planteja un joc amb el lector combinant dues trames: la d'una visita fantasmagòrica a un Dalí a les acaballes i la de Guillem, un personatge inquietant i actual, obsessionat per la figura del pintor, que ens porta fins a un final sorprenent de fusió amb l'artista”.

Gual explica que va dedicar “gairebé quatre anys a llegir de tot sobre el mestre: biografies, articles, reportatges, entrevistes i els seus llibres, perquè era molt bon escriptor i només per llegir les seves obres a Destino calen anys”. “I em va fascinar”, afirma.

Segons l'autor, la novel·la “és una guia superpràctica per saber com respirava Dalí, com parlava, en definitiva com era, i només en 287 pàgines”.

Gual aprofita la història morbosa del germà gran de Dalí, que va morir de meningitis de petit i que també es deia Salvador: “El Dalí pintor va construir la seva filosofia vital sobre aquest fet, afirmant que el germà era el Salvador Dalí mortal i ell era l'immortal que havia de salvar la pintura moderna. Ell mateix va dir que els genis no tenen dret a morir-se perquè fan falta per al progrés de la humanitat.”

“El seu final va ser molt trist”, quan ja no podia deixar de banda el personatge que havia creat però físicament ja no el sostenia: amb Gala morta, tancat al castell de Púbol, amb molta por que es complís la maledicció del pare, que va dir que moriria arruïnat, i amb encara més por de la mort i de com encarar-la. “Per això em va interessar l'episodi de l'incendi del seu llit, sobre el qual mai ha quedat clar si va ser un accident o un intent de suïcidi”, afirma l'autor.

La dona de Gual torna a aparèixer en l'embrió de l'obra. “En una visita a Púbol, sense dir-se res, ella i la seva mare van tenir una mena de percepció molt intensa de Gala, com si les foragités, cosa que van fer: marxar! I cap de les dues creuen en fantasmes.”

Tot i la molta documentació que hi aboca, “no volia fer una biografia sobre Dalí, perquè en aquest cas recomanaria llegir la que li va dedicar Ian Gibson. No volia que fos una història amb l'excusa de Dalí, volia que cada pàgina traspués Dalí en estat pur fins a arribar al final, on apareix el Dalí més humà”.

“Se'm va ocórrer barrejar els seus discursos en vint fragments, en els quals mostro la potència del seu llenguatge i de la seva imaginació. Va ser un home molt complet amb una imatge tan forta que qualsevol foto on surt ell resulta interessant. Es va vendre l'ànima creant el personatge i això va acabar sent la seva condemna: Dalí fins a la mort, podríem dir.”