El fuster de Dalí treu a la llum la intimitat de l'artista

Un Dalí distès men­jant gotims de raïm a la platja del Llané, o nave­gant amb barca, o pre­nent el sol al pati de Port­lli­gat o, sor­presa majúscula, fent un petó efu­siu a Gala en una de les poques, escassíssi­mes oca­si­ons en què una tal demos­tració d'afecte entre la divina pare­lla va poder veure's en públic. El pri­vi­legi el va tenir un home humil, el fus­ter que va tre­ba­llar per a l'artista durant 35 anys i que va tenir accés així a una pri­va­ci­tat inac­ces­si­ble per a la majo­ria dels mor­tals. Joan Vehí no va ser del tot cons­ci­ent del valor de les foto­gra­fies que va obte­nir de Dalí en la inti­mi­tat de casa seva, on tenia l'entrada franca, fins que l'any 2004, coin­ci­dint amb el cen­te­nari de l'artista, algú va fer-li notar l'excep­ci­o­na­li­tat del mate­rial que posseïa, tan dife­rent de la posa cal­cu­la­da­ment excèntrica que exhi­bia el pin­tor davant els fotògrafs pro­fes­si­o­nals.

La pro­xi­mi­tat és, doncs, el prin­ci­pal mèrit d'aques­tes imat­ges, que Vehí ha anat divul­gant en diver­ses expo­si­ci­ons a Per­pinyà, Bar­ce­lona i Cadaqués i ara, en una nova selecció, simultània­ment al Cas­tell Reial de Cot­lliure i al cen­tre eno­turístic del mas Coll de Roses, totes dues visi­ta­bles fins al 15 de setem­bre. A Cot­lliure, Joan Vehí hi ha por­tat un cen­te­nar del miler de foto­gra­fies de la seva col·lecció per­so­nal, reproduïdes en gran for­mat i que docu­men­ten la vida quo­ti­di­ana de Dalí, com ara el moment en què va sig­nar davant notari l'ater­me­na­ment de la casa de Port­lli­gat o l'insòlit petó a Gala, però també algu­nes de les fes­tes que va pro­moure amb el seu entorn més pro­per, com ara el reci­tal de gui­tarra de Mani­tas de Plata durant el qual Dalí va inun­dar el públic de plo­mes d'au, o la famosa cursa de braus de Figue­res de 1961 on va pre­sen­tar-se amb un pa per bar­ret.

Al mas Coll de Roses, una finca envol­tada de vinyes als afo­res de la vila, s'hi expo­sen una vin­tena d'imat­ges, també de gran for­mat (algu­nes arri­ben als qua­tre metres d'amplada), que docu­men­ten “el tracte amè que s'havia esta­blert entre l'artista i el seu fus­ter de con­fiança”, com explica Pere Maset, comis­sari de la mos­tra. Aquest Dalí casolà arrenca amb una foto­gra­fia antiga d'autor des­co­ne­gut, de l'agost de 1932, en què l'artista apa­reix men­jant raïm a la platja i que forma part també de la col·lecció de Vehí, i es com­ple­menta amb algu­nes imat­ges de ses­si­ons públi­ques ben cone­gu­des com ara la que va pro­ta­go­nit­zar a la badia de Roses el 1964, fent veure que arros­se­gava un helicòpter amb els bigo­tis.