DE. CARA. A. LA. GALERIA
montse frisach
Entre l'artista i el client
La galeria Espai [B] celebra els seus deu anys reivindicant el seu paper d'intermediària artística
Jordi Comes fa servir un record de la seva infància per definir quina ha estat la política de la galeria Espai [B]al llarg dels seus deu anys d'existència: “Quan era petit solia guanyar a l'Scalextric perquè no forçava la velocitat del cotxet; els altres per voler anar més de pressa se sortien de la pista.” Amb aquesta filosofia l'Espai [B], en ple barri de Gràcia de Barcelona, celebra el seu desè aniversari aquest any, resistint a la crisi amb dignitat i esperança en el futur. Comes, amb el seus socis Benet Solina i Betlem Casado, va fundar la galeria impulsat pel seu amor per l'art, més que cap altra cosa. El fet de poder tocar cada dia teles, fotografies o escultures va ser més fort que la por del fracàs. Tots tres també tenien clar que volien promoure l'art jove, i que volien exposar allò que els agradés, ja fos figuratiu o abstracte. Creien que si els agradava a ells també podia agradar a molta altra gent. Aleshores, la galeria ja es va plantejar sense complexos ni prejudicis. “Aquesta galeria no és típica; som una galeria modesta que vam començar des de zero”, afirma Comes.
El que més valora de l'ofici de galerista és el seu paper com a intermediari entre l'artista i el col·leccionista. “Avui dia aquest paper està degradat; la gent prefereix estalviar-se els intermediaris”, sosté Comes. “Nosaltres, en canvi, reivindiquem el paper del galerista com a seleccionador d'artistes i d'obres; no demanem l'exclusiva a l'artista, però defensarem la seva obra fins al final”, hi afegeix. A canvi, venen l'obra al mateix preu que la vendria l'artista al seu taller i prometen al client que, si abans d'un mes es penedeix d'haver comprat la peça, li tornaran els diners. La galeria també ha intensificat força la venda a través de la seva web espaib.com.
Físicament, també és especial. Comes està convençut que l'èxit d'un negoci depèn sovint de la situació. Malgrat no estar al centre ni en una zona específica de galeries com ara el carrer Consell de Cent, la galeria, al transitat carrer Torrent de l'Olla, té un públic de pas que hi va entrant de manera regular. Actualment ha augmentat molt el flux de turistes, que passegen per Gràcia tornant del Parc Güell i això els ha afavorit molt. Un dels al·licients de l'espai, a més, és donar tanta importància a la rebotiga, totalment oberta al públic i muntada com si fos un gabinet de col·leccionista contemporani, com a la sala principal. Val la pena perdre-s'hi.
“L'art és una inversió personal”
Miró o Picasso?
Miró
Un segle de la història de l'art?
El segle XX.
Un poeta?
Joan Brossa
Un músic? Els Manel.
La seva obra d'art més estimada?
Un vídeo en què Bruce Nauman balboteja.
Una obra que mai no es vendria?
Un Basquiat.
Una ciutat que representa l'art?
Entre Londres i Nova York.
L'art s'ha de subvencionar?
Ben subvencionat, sí. El problema és que no es llencin els diners.
Per què la gent hauria de comprar art?
Si t'agrada l'art, és una bona inversió personal. I, si ens saps, potser acaba sent una bona inversió econòmica.
Com seria el món sense l'art?
Gris.
