Art

PORT. FRANC

montse frisach

La tria dels sentits

Michael Findlay aconsella en el seu llibre ‘El valor del arte' un acostament a les obres d'art que posi la percepció per sobre de la informació i el valor econòmic

El judici de Paris és un dels episodis de la mitologia grega més representats al llarg de la història de l'art. Un mortal, Paris, es veu obligat per Zeus a fer de jutge en una mena de concurs de miss avant-la-lettre. El pobre noi ha de triar la més bella d'entre tres deesses: Hera, Atena i Afrodita. Elles poden subornar el jutge. Hera ofereix a Paris convertir-lo en rei d'Europa i Àsia. Atena li promet la saviesa i l'habilitat per a la guerra. Mentre que Afrodita tempta el jove amb l'amor de la dona més bella del món, Helena. Paris no dubta. Per sobre de les riqueses i el poder, el mortal escull Afrodita.

Amb aquesta lliçó, l'especialista en mercat de l'art nord-americà Michael Findlay convida l'espectador a acostar-se a l'art amb el mateix esperit que Paris. Segons Findlay, en el mite del judici de Paris s'exemplifiquen els tres valors que normalment s'associen a les obres d'art: diner, poder i bellesa. Findlay ho té clar: “Encara que pot ser que bellesa sigui una paraula passada de moda per descriure el valor essencial de l'art, sobretot de l'art contemporani, jo argumentaria que quan es tracta d'escollir el que t'agrada, i encara més el que podries voler comprar, seguim l'exemple de Paris i optem pel que atrau els nostres sentits, no a la nostra ment racional.”

El marxant nord-americà ho escriu al llibre El valor del arte, publicat per la Fundació Gala-Salvador Dalí.

El llibre de Findlay, absolutament recomanable tant per a especialistes com per a neòfits, és una sucosa reflexió sobre els factors que impulsen les persones a admirar, comprar o vendre una obra d'art. Findlay, que és marxant d'art d'alta gamma i tota la seva vida s'ha relacionat amb directors de museus, col·leccionistes i artistes de primer nivell, aposta perquè d'una vegada per totes deixem de donar tanta importància al valor monetari de l'art, ja que l'essència de l'art és només el mateix art.

Bon coneixedor del mercat, ja que ha treballat durant dècades a la casa de subhastes Christie's, Findlay proposa a l'espectador que s'enfronti a l'art només des dels sentits. És una operació gens fàcil ja que tots, en major o menor mesura, estem intoxicats prèviament per coneixements, lectures, recomanacions o opinions externes. L'autor recomana que a l'hora de visitar una exposició, per exemple, es prioritzi el visionat de les obres, abans que la lectura dels textos i cartel·les. Evidentment, no agafar mai les audioguies i, si l'exposició és plena de gent, fer el recorregut a l'inrevés, ja que està comprovat que el públic s'amuntega sobretot en les primeres sales. Això garantirà que una bona part de l'exposició es vegi en bones condicions. El més important, però, és que quan una obra ens cridi l'atenció ens aturem a observar-la. Està comprovat que la percepció d'una obra d'art canvia a partir del quart d'hora de contemplació (Findlay demana més bancs i cadires als museus).

La informació sobre els moviments artístics, les biografies dels artistes i els contextos històrics és important però ha de ser només un complement que enriqueixi l'experiència. “S'ha d'envejar els que poden contemplar les obres de Van Gogh, Gauguin, Modigliani i fins i tot Warhol i Basquiat sense saber res de les seves diverses i complicades vides”, afirma. Vaja, que hauríem d'anar als museus i galeries amb la mateixa curiositat i amb la mateixa mirada neta d'un nen menor de sis anys. La gosadia té el seu premi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.