La nova ‘Flamenco Reunion' de Miralta

New York Flamenco Reunion divuitè millor disc de la història del jazz català segons el rànquing que, ara fa uns anys, va elaborar la revista Jaç, va exercir de pilar ara fa quinze anys de les connexions jazzístiques entre Barcelona i Nova York i, ben aviat, va ser posat d'exemple per enaltir la creativitat d'una històrica generació de jazzmen del país. En aquell treball, el bateria Marc Miralta (Barcelona, 1966), amb músics d'una i altra banda de l'Atlàntic (Perico Sambeat al saxo, George Colligan al piano, Javier Colina al contrabaix i Guillermo McGill al cajón), posava al descobert les influències rítmiques del flamenc que, vés per on, no havia assimilat a Barcelona sinó a Nova York, tot posant-les al servei de temes de Charlie Parker i Thelonious Monk. La New York Flamenco Reunion, malgrat la seva prou notable repercussió en el mercat, no va tenir continuïtat, i Miralta va anar-se involucrant progressivament en altres aventures, com l'OAM Trio (fruit, també, de la seva fructífera estada a Nova York, amb Omer Avital i Aaron Goldberg) i el CSM Trio (amb Colina i Sambeat).

Ara, per fi, Miralta reactiva el projecte, que tot i perdre pel camí la marca Nova York i ser executat per cinc músics de l'Estat espanyol i un francès –David Domínguez al cajón, Blas Córdoba al cante i Baptiste Trotigon al piano, a més de Miralta, Colina i Sambeat–, es mou dins les mateixes coordenades. Sis estàndards –dos de Parker, dos de Monk i un de Wayne Shorter i un de Tom Jobim & Chico Buarque– i tres temes propis de Miralta que incorporen amb naturalitat els diversos pals flamencs i, a través dels quals, els músics empren l'experiència guanyada en aquests anys. Una seqüela extraordinària, en definitiva, per a un dels projectes més exportables del jazz català.