arqueologia
Restes d'un poblat iber afloren a Sant Joan les Fonts
Han estat descobertes pel pintor i editor Josep Oliveras en uns terrenys privats del parc natural de la Garrotxa, a la zona del Boscarró
Quan hi hagi recursos, la Diputació hi excavarà
El pintor i editor Josep Oliveras ha trobat vestigis d'un poblat iber i d'un de neolític a la part superior del Boscarró, a l'aiguabarreig de la riera de Ridaura i del riu Fluvià, a Sant Joan les Fonts. Oliveras explica que la troballa va ser una casualitat, ja que, fins fa poc, la zona, una mena d'altiplà, ha estat ocupada per esbarzers i ha va ser netejada fa pocs mesos per l'Ajuntament per fer-la visitable. “Hi buscava restes d'antigues masies medievals per a un llibre i inventari que estic fent”, explica el responsable de la troballa. Segons ell, ràpidament es va adonar que les restes trobades no eren ni de bon tros de masies. “Com a tals, no tenien sentit, per exemple parets corbes en un espai molt obert”, hi afegeix.
Oliveras, a més, va intuir que els vestigis trobats eren ibers, perquè havia visitat les restes del mateix període de Sant Aniol de Finestres. Ell mateix va comunicar la troballa a l'Ajuntament després de fer-la visitar pels dos arqueòlegs de la Diputació de Girona que feien tasques de restauració al monestir romànic de Sant Joan les Fonts. Posteriorment, dos arqueòlegs més especialitzats van visitar la zona i van acreditar que es tracta d'un poblat iber. La troballa ha quedat registrada com a punt d'interès arqueològic, en espera que, quan hi hagi recursos, s'hi puguin dur a terme els treballs d'excavació pertinents. A més, l'Ajuntament l'ha senyalitzat amb l'objectiu de protegir aquest espai de possibles furtius de peces arqueològiques.
Oliveras explica que es tracta d'un poble de dimensions importants, que, segons que sembla, tindria dues parts diferenciades amb camps de conreu al centre. A la banda oest, hi hauria l'entrada fortificada i les construccions comunes (els graners, el forn, etc.) i a l'altra, els habitatges. A part, també ha localitzat unes estructures circulars, que fan pensar que es tracta de monuments funeraris, i, a més, cabanes de punt rodó enderrocades.
Josep Oliveras destaca la ubicació privilegiada d'aquest poblat, el habitants del qual quasi no van necessitar construir muralles, ja que les parets de basalt de banda i banda ho feien innecessari. Per això, les estructures fortificades només es troben en l'únic accés que hi havia. A part, estava a tocar de dos rius i rodejat de bosc. A la part contrària del Boscarró, Oliveras hi va trobar ceràmica neolítica.