Restes d'un poblat iber afloren a Sant Joan les Fonts

El pin­tor i edi­tor Josep Oli­ve­ras ha tro­bat ves­ti­gis d'un poblat iber i d'un de neolític a la part supe­rior del Bos­carró, a l'aigua­bar­reig de la riera de Ridaura i del riu Fluvià, a Sant Joan les Fonts. Oli­ve­ras explica que la tro­ba­lla va ser una casu­a­li­tat, ja que, fins fa poc, la zona, una mena d'altiplà, ha estat ocu­pada per esbar­zers i ha va ser nete­jada fa pocs mesos per l'Ajun­ta­ment per fer-la visi­ta­ble. “Hi bus­cava res­tes d'anti­gues masies medi­e­vals per a un lli­bre i inven­tari que estic fent”, explica el res­pon­sa­ble de la tro­ba­lla. Segons ell, ràpida­ment es va ado­nar que les res­tes tro­ba­des no eren ni de bon tros de masies. “Com a tals, no tenien sen­tit, per exem­ple parets cor­bes en un espai molt obert”, hi afe­geix.

Oli­ve­ras, a més, va intuir que els ves­ti­gis tro­bats eren ibers, perquè havia visi­tat les res­tes del mateix període de Sant Aniol de Fines­tres. Ell mateix va comu­ni­car la tro­ba­lla a l'Ajun­ta­ment després de fer-la visi­tar pels dos arqueòlegs de la Dipu­tació de Girona que feien tas­ques de res­tau­ració al mones­tir romànic de Sant Joan les Fonts. Poste­ri­or­ment, dos arqueòlegs més espe­ci­a­lit­zats van visi­tar la zona i van acre­di­tar que es tracta d'un poblat iber. La tro­ba­lla ha que­dat regis­trada com a punt d'interès arqueològic, en espera que, quan hi hagi recur­sos, s'hi puguin dur a terme els tre­balls d'exca­vació per­ti­nents. A més, l'Ajun­ta­ment l'ha senya­lit­zat amb l'objec­tiu de pro­te­gir aquest espai de pos­si­bles fur­tius de peces arqueològiques.

Oli­ve­ras explica que es tracta d'un poble de dimen­si­ons impor­tants, que, segons que sem­bla, tin­dria dues parts dife­ren­ci­a­des amb camps de con­reu al cen­tre. A la banda oest, hi hau­ria l'entrada for­ti­fi­cada i les cons­truc­ci­ons comu­nes (els gra­ners, el forn, etc.) i a l'altra, els habi­tat­ges. A part, també ha loca­lit­zat unes estruc­tu­res cir­cu­lars, que fan pen­sar que es tracta de monu­ments fune­ra­ris, i, a més, caba­nes de punt rodó ender­ro­ca­des.

Josep Oli­ve­ras des­taca la ubi­cació pri­vi­le­gi­ada d'aquest poblat, el habi­tants del qual quasi no van neces­si­tar cons­truir mura­lles, ja que les parets de basalt de banda i banda ho feien inne­ces­sari. Per això, les estruc­tu­res for­ti­fi­ca­des només es tro­ben en l'únic accés que hi havia. A part, estava a tocar de dos rius i rode­jat de bosc. A la part contrària del Bos­carró, Oli­ve­ras hi va tro­bar ceràmica neolítica.