cultura

“Circorama teatre” fa una oferta de teatre sostenible

Joan Garcés, Xavi Martínez i Lluc Teodor donen vida a aquesta proposta que va més enllà del clàssic Café-teatre

Ara farà tot just un any, que aquest tres joves de la comarca de l'Horta (Pica­nya i Pai­porta) van deci­dir ini­ciar-se en el món de l'espec­ta­cle i, des d'ales­ho­res ençà, que han ofe­rit el seu mun­tatge en diver­sos locals on s'acos­tuma a aco­llir repre­sen­ta­ci­ons de petit for­mat.

Diri­gits per Fran­cesc Raga, aquest “Micro­fes­ti­val de tea­tre sos­te­ni­ble” és més que una obra de tea­tre Podríem dir que al llarg de la repre­sen­tació s'obser­ven tres situ­a­ci­ons ben dife­rents. És un espec­ta­cle de circ, de tea­tre de car­rer... és una monu­men­tal òpera xinesa! Tres al preu d'una.

Hi ha res més sos­te­ni­ble en temps de crisi? Doncs encara n'hi ha més: és un con­curs, és un cer­ta­men tea­tral, és una experiència par­ti­ci­pa­tiva...

Aquests tres joves actors, donen vida a més de vint per­so­nat­ges dis­tints en un espec­ta­cle tre­pi­dant en el qual el públic és un per­so­natge més.

Però no un per­so­natge qual­se­vol, sinó un de deci­siu. Els espec­ta­dors tri­a­ran l'obra gua­nya­dora del “micro­fes­ti­val” i és per això que, en cada repre­sen­tació l'obra que veu­ran aca­bar, serà dife­rent.

Al llarg de la funció, els espec­ta­dors poden veu­reu balls, ritme, clown modern, faqui­risme, màgia, mim i pan­to­mima, música i cant... tot això por­tat a escena amb una dosi de bon humor. Comèdia física i ver­bal, clàssica i actual, per a fer una repas­sada ben viva i rigo­rosa a la ver­ta­dera dis­ci­plina: el tea­tre total.

Tot i que cadascú d'ells viu del seu tre­ball habi­tual, Joan, Xavi i Lluc aspi­ren a poder dedi­car-se en exclu­siva a aquesta dis­ci­plina a la que li veuen un gran futur, si es té en compte el que ara demana la soci­e­tat, rela­ci­o­nat amb el tea­tre de petit for­mat.

Dilluns 15 de juliol van fer una pro­va­tura per poder entrar en el cir­cuit nor­ma­lit­zat del Café-tea­tre i el resul­tat els espe­rona a con­ti­nuar perquè, els “diòlegs” estan ocu­pant ara l'espai que en el seu moment va fer aquest gènere per a sales menu­des i públic limi­tat.

Tots tres, jun­ta­ment amb Paco Raga, saben que hi ha un espai que poden ocu­par i que l'esforç que suposa bas­tir l'obra des de zero, té la seua com­pen­sació amb la reacció que el públic en directe els hi fa.

Hi ha un espai perquè dins l'Adn de “Cir­co­rama” està el valencià com a signe dife­ren­ci­a­dor, qüestió que ara per ara, no s'hi troba amb abundància entre l'oferta cul­tu­ral exis­tent.

Els amics de “Cir­co­rama” diuen estar encan­tats i cada vegada que hi ha una repre­sen­tació solen acu­dir allà mateix i riuen contínua­ment els “gags” que s'hi fan.

En opinió de Paco Raga, aquests tres joves de l'Horta que com­po­nen “Cir­co­rama” es dei­xen diri­gir molt bé, tenen unes habi­li­tats tea­trals fantàsti­ques, una dis­ci­plina fèrria i sumen les seues per­so­na­li­tats per fer rea­li­tat aquest “Micro­fes­ti­val de tea­tre sos­te­ni­ble”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.