Bestiari reciclat

Quan Miquel Aparici (Barcelona, 1963) havia de triar carrera va dubtar entre fer disseny gràfic a l'Escola Massana o estudiar biologia. Amb un curiós sentit pràctic, finalment va decidir-se per la Massana perquè va ser el lloc d'on primer va obtenir resposta per a la seva admissió. Ara, molts anys després, Aparici, que és director d'art de la revista El Jueves, ha aconseguit unir el seu esperit artístic amb la seva ànima de naturalista i zoòleg. Tot va esclatar l'any 2000 quan, durant una estada a Formentera, Aparici es va obsessionar amb la forma d'una sargantana autòctona. “La vaig començar a dibuixar fins a la sacietat”, recorda. Ho feia amb taques de cafè i amb una cullera com a pinzell. A partir d'aquí, va començar a experimentar amb la tècnica de dibuixar amb cafè i sucre. El tema sempre era el mateix: els insectes. En contra de tot pronòstic, aquestes obres sobre paper van interessar el món de l'art i en molt poc temps Aparici va començar a exposar en galeries d'art tant catalanes com internacionals. Havia començat la seva carrera com a artista.

Aparici ho explica amb la senzillesa pròpia de qui no ambiciona res més que crear per passar-s'ho bé i donar espai (més val tard que mai) al cuc creatiu que portava dins. Quan va veure que dibuixar animalons amb cafè el cansava i l'avorria, es va decidir per l'escultura. Primer amb filferro –“volia dibuixar amb l'aire”– i després amb materials que troba en magatzems de ferralla, brocanters o fins i tot en webs d'internet internacionals. A Aparici li encanten els materials que han estat abans una altra cosa, que han format part d'una màquina industrial o han estat eines de qualsevol ofici. “Des de petit m'agradava molt recollir tot tipus de coses i sempre m'ha agradat l'arqueologia. Quan veig una peça que m'interessa, penso què puc fer amb ella, en què es pot convertir”, explica.

Quan aquestes peces topen amb Miquel Aparici segurament acabaran formant part del cos d'un animal escultòric: un ocell, un insecte gegant, una girafa, un mico… N'exposa uns quants aquests dies al Museu Blau de Barcelona. Un seient de bicicleta, uns antics mesuradors de llet, una castanyera i fins tot unes reixes que van formar part de l'edifici del Banc d'Espanya de la plaça Catalunya de Barcelona formen una girafa. Un mosquit de gran format està construït amb boies de mar, agulles de cosir sacs i escorredors de cuina. El mico està fet amb el motlle d'un radiador d'avió antic, braçalets africans i unes polaines militars. Encara que sembli mentida veient el resultat, “intento manipular el menys possible el material”. El procés de construcció d'aquestes escultures parteix sempre del material. “Busco peces que m'agradin, però d'entrada no sé en què es convertiran fins que són a l'estudi i d'una manera intuïtiva vaig veient com es poden acoblar. És com una mena de dansa.”