Una Catalunya en transformació

Neus Ballús es proposa a La plaga retratar un món. La seva mirada vol dirigir-se cap a una certa Catalunya rural que viu un important procés de transformació. Els camps de mongetes tenen al darrere l'autopista i les velles tradicions de les comunitats es perden per donar pas a un món marcat per una certa idea de mestissatge. La Catalunya que es mostra és plurilingüe –en la pel·lícula es parla català, castellà, rus i filipí–, tots els habitants que poblen aquest indret busquen les seves oportunitats, però el destí no sempre es favorable.

La plaga que dóna títol a la pel·lícula esclata en la primera part, quan Raül, un jove que viu obsessionat a treballar de sol a sol per poder tirar endavant amb la collita se n'adona que la mosca blanca està infectant tota la collita i que si no plou anirà perdent tot allò que ha marcat la seva vida. La plaga pot convertir-se en metàfora del pes que allò inesperat pot tenir en l'economia productiva d'una zona i com pot afectar-la. Pot ser una referència soterrada a la crisi, però també té a veure amb els cicles de la natura, amb la pròpia naturalesa humana forjada des d'un seguit d'adversitats i lluites de superació personal.

Plantejada com un documental que intenta capturar un món concret, la força de la pel·lícula resideix en el seu desig de trencar amb les lleis tancades del documental que busca l'existència d'un gran tema per formular-se com un retrat col·lectiu. La plaga acaba essent la història de cinc personatges que darrere els seus gestos, la seva feina i les seves caminades amaguen uns relats humans que tenen a veure amb la pròpia subsistència. El pagès es debatrà entre continuar lluitant per la seva terra o acostar-se més als seus fills, als quals la feina l'ha obligat a deixar de banda. L'emigrant rus que treballa d'assalariat del pagès voldrà guanyar el campionat de Catalunya de lluita grecoromana i aconseguir tenir els papers de treball. Maria, una dona vella amb problemes cardiorespiratoris, voldrà afrontar el present de la seva estada en un una residència geriàtrica i la mort propera. La noia filipina que la cuida voldrà aprendre a viure deu hores diàries cuidant vells i acostant-se a la seva família. Finalment, la prostituta que es guanya la vida a la carretera lluitarà per aconseguir tenir un treball més digne per poder ajudar la seva família.

Tots aquests relats de lluita i superació personal adquireixen una força especial perquè no són vistos com a conquestes, sinó com a part d'un retrat humà que Neus Ballús no fa més que mimar amb la seva càmera.