Jordi Urbón voreja els límits de la raó a ‘Nàufrags'

Durant sis anys, Jordi Urbón (Puigcerdà, 1962) va tenir el taller a la Farga de Bebié, una antiga colònia tèxtil de les Llosses on va conèixer la Carmen, l'única dona que encara vivia, sense llum, ni calefacció, en un bloc de pisos abandonats durant la crisi industrial. Carmen era una anciana acostumada a la soledat que vivia envoltada de gats i no sabia ni que existissin les rentadores, però quan Urbón va irrompre al seu món, no el va rebre com a un intrús, sinó amb l'alegria de qui tindrà de nou la companyia d'algú. “Ens vam fer amics”, explicava ahir l'artista cerdà establert des de fa uns deu anys a Ripoll, que recordava com va començar fotografiar-la mentre ella s'ocupava de tota classe de menesters. Fins que un dia va adonar-se que l'estava començant a perdre. El límit fràgil entre el seny i el desvari, el salt vertiginós de la salut a la malaltia, es va fer present d'una manera fulminant. Habitant única de la seva illa de pedra, Carmen és el personatge central de la sèrie Nàufrags, que Jordi Urbón presenta fins al 28 de setembre a la Casa de Cultura de Girona dins el programa Exposicions Viatgeres de la Diputació. Són més d'una vintena de collages digitals en què l'artista fa companyia a la seva amiga en una sèrie paral·lela, Delirium, en què documenta les crisis d'angoixa que ha patit ell mateix, en tots els casos, aclareix, “amb un gran respecte per la malaltia mental, per la seva serietat”. El conjunt, en què l'artista se serveix de la pintura, la fotografia i l'ordinador, en un procés de retallar i enganxar similar al del collage, transmet una atmosfera onírica entre inquietant i poètica.