Les llengües de la UE

Obra de divulgació extraordinària que només pot escriure un entusiasta i savi de la diversitat lingüística com és Jaume Corbera. La lectura del text porta de seguida a descobrir que l'Europa lingüística és molt més complexa del que sembla: permet descobrir la realitat dels parlars caixubis, sòrabs, eslovens i pomacs, tots prou llunyans, però també mostra la vida de les llengües de la branca romànica, per exemple, totes ben pròximes a l'entorn de la nostra comunitat catalanoparlant. Per a tots els parlars se'n dóna informació geogràfica, històrica i lingüística i, si hi escau, s'esmenten les relacions d'aquests parlars amb els parlars catalans, amb dades actuals (fins al 2010) i sempre ben documentades.

Una singularitat que cal tenir en compte és que de cada grup de parlars se'n pot sentir i llegir una mostra. Així, el llibre recull com a mínim una cançó de cada grup de parlars i la traducció en català, ni literal ni literària sinó “en català correcte, al màxim de respectuós amb el text original”. En un CD adjunt es recullen totes les cançons, en què, en general, la veu destaca per damunt de l'acompanyament musical. Corbera ens convida a jutjar si els parlars del nord d'Itàlia són o no són “dialectes italians”, si el galó, el picard, el normand i el való són “dialectes del francès” o són una altra cosa. Al capdavall, Corbera afirma que Europa és diversa en essència i única en civilització i per això la Unió Europea com a projecte polític té tant de sentit, “sempre que hi hagi un respecte per aquesta essència inicial de diversitat”.

A parer meu, un aspecte millorable és la presentació dels mapes, a vegades poc nítids i massa densos, així com la jerarquia de l'índex que, amb àrees, parlars, branques i grups, podrien haver-se distribuït d'una manera més transparent.